No poder fer el pròxim Festival Internacional de Música de Cantonigròs a Cantoni és una tragèdia per a tots els que l'organitzem i també per a bona part de les persones del poble que l'han vist néixer i créixer. No m'entretindré ara a exposar les raons per les quals el Festival 2012 se celebrarà a Vic -al teatre Atlàntida, del 19 al 22 de juliol- perquè ja s'ha dit i repetit en aquest diari i en molts mitjans de comunicació.

Però hi ha un moment en què les tragèdies s'han de deixar de banda si es vol fer alguna cosa de profit en aquesta vida. T'has d'eixugar les llàgrimes amb un mocador, per després deixar-lo en un racó i posar-te a treballar. I ara, la feina és al teatre Atlàntida i a Vic.

No fa pas gaire, un grup de membres de l'organització del Festival vam poder visitar el complex teatral per començar a imaginar-hi el canvi, i així adaptar-nos a la nova situació. Com es diu vulgarment, vam al•lucinar. Deixant un altre cop de banda la tragèdia del mocador, nosaltres, i molt especialment els del comitè d'escenari, veníem del món de les cavernes, de la nostra estimada i fràgil carpa enmig d'un camp verd, i ens vam trobar amb un palau enmig d'una ciutat. Molt especialment ens va impactar l'espai dels camerinos i el backstage. Naturalment que coneixem les bambolines de diversos teatres perquè la major part de nosaltres ens movem en ambients artístics, però no ens sortia relacionar-los de cap manera amb el Festival de Cantoni perquè estàvem acostumats a tota una altra cosa.

Després, vam imaginar l'ambient dels participants dels cinc continents, entrant i sortint de l'edifici, i omplint de llengües i colors i música i danses el campus exterior que adequarem per a l'ocasió. Vam imaginar això en un tros de ciutat que té molt per oferir també als nostres gairebé 2.000 convidats, i que segur que els deixarà admirats i corpresos.

Tragèdies a part, serà bonic de veure, serà espectacular. Vés a saber fins quan durarà aquesta nova modalitat del “Festival Internacional de Música de Cantonigròs”. Però duri el que duri, valdrà la pena viure-ho, aprofitar-ho.