Malgrat el fred i la pluja, uns quants milers de persones (20.000 segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, 150.000 segons els organitzadors) ens vam aplegar al centre de Barcelona dissabte passat a la tarda, convocats per la Plataforma Prou Retallades i el Fòrum Social Català amb la finalitat de reclamar un canvi en les polítiques d'austeritat imposades per tots els governs. També es van realitzar manifestacions proporcionalment importants a Girona, Lleida i Tarragona, deixant clar que hi ha molta gent disposada a seguir lluitant a favor del manteniment i millora dels serveis públics.

Els manifestants posaven en evidència allò que cada vegada hi ha mes gent que pensa: la crisi i el dèficit no poden ser l'excusa per empitjorar i privatitzar els serveis públics. Aquesta no és l'única opció possible. Hi ha alternatives en la reforma fiscal, en la reforma financera, en la utilització del sector públic com a element de dinamització econòmica. Mentre que els dirigents europeus reunits a principis de setmana condemnaven el dèficit públic com instrument de creixement i creació d'ocupació, cada vegada es més freqüent llegir opinions d'economistes i experts que indiquen que això es un suïcidi, que les retallades condueixen a una nova recessió, que la medicina està matant el malalt i que les conseqüències d'aquestes polítiques d'austeritat posen en risc la democràcia. Mitjans de comunicació tant poc sospitosos de patir febres esquerranoses com The Economist, expressen els seus dubtes sobre la direcció que està prenent la política econòmica europea.

Els manifestants de dissabte denunciaven també l'actual dictadura del sistema financer internacional, que aprofita la manca de regles i controls per atacar el model social europeu i deixar de banda les necessitats dels ciutadans i ciutadanes per garantir-se, amb el suport dels governs, la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris.

Per sortir de la crisi, necessitem un model alternatiu que aturi les agressions contra les persones, que es basi en la defensa de l'estat del benestar com a model de justícia i cohesió social. Els governs han d'apostar per una fiscalitat justa i solidària, que l'esforç contributiu al bé comú es faci en funció de la riquesa i els recursos econòmics de cadascú, que pagui qui més té i es lluiti contra el frau i l'evasió fiscal. Així es podrien recaptar milers de milions d'euros que farien innecessàries les actuals agressions a l'estat del benestar i a la cohesió social. Però també necessitem trencar (reformant i introduint l'impost a les transaccions financeres) amb l'actual dictadura del sistema financer, que, amb la complicitat dels poders públics i els organismes europeus i internacionals, segueix rebent suport amb mesures per garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris a costa de l'atac al model social europeu i l'abandó de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes.