El FC Barcelona ha empatat 1 a 1 contra el València a Mestalla, a l’anada de les semifinals de la Copa del Rei. És un bon resultat pensant en la tornada d’aquí a una setmana al Camp Nou. Tanmateix, l’empat no reflecteix amb exactitud el joc desplegat per un i altre equips. El FC Barcelona ha merescut la victòria, especialment a la segona part en què Messi ha fallat un penal i Alves ha enviat una pilota al pal. També li han anul·lat un gol a Alexis, però era fora de joc i no cal comptar-lo.

Els blaugranes han estat superiors als valencianistes, indiscutiblement, que només han xutat una vegada entre els tres pals. És veritat que no han estat brillants. És clar que ni col·lectivament, ni individualment passen pel seu estat de forma millor. Els seus futbolistes més decisius, Messi per exemple, no estan prou fins. Si fa no fa, és el que els passa cada any a aquestes alçades de la temporada. Però l’equip és plenament reconeixible, les seves constants vitals són les de sempre i els seus jugadors són igualment bons i no paren de buscar la victòria en tot el partit.

Ara: el resultat serà el de menys, ja ho veureu. La jugada que marcarà la setmana serà la sortida a deshora de Pinto en què ha tocat la pilota amb la mà fora de l’àrea. Era el minut 19 i el marcador estava 0 a 0. Ni l’àrbitre, ni el seu assistent ho han vist i la jugada ha seguit mentre els jugadors del València protestaven i el públic s’indignava. L’àrbitre hauria pogut expulsar Pinto, certament, el Barça s’hagués quedat en deu jugadors i el partit hagués canviat completament.

Els àrbitres s’equivoquen tot sovint, probablement massa. Seria desitjable que el seu nivell fos més alt, que estiguessin més ben preparats, que estudiessin el comportament dels futbolistes que han de jutjar (o, si ja ho fan, que es notés més que saben de quin peu calça cadascun), que comprenguessin els jugadors i els ajudessin a calmar-se en comptes d’amenaçar-los, que es guanyessin l’autoritat i no pas que l’imposessin… però, no va ben bé així.

Em penso que la solució no és queixar-se i muntar sidrals setmana rere setmana. Potser així es mantenen vius els partits quan la pilota no roda i el negoci rutlla millor, però, per al futbol i l’esport és un desastre absolut. Els primers responsables són el col·lectiu arbitral mateix, però tots els actors que tenen poder de decisió haurien de xerrar menys i treballar més per exigir i trobar solucions. Però, no ho faran, ja ho sabem.