Terrassa és una ciutat dinàmica i apassionada per l'esport. L'hoquei esdevé un símbol identitari arreu del país i també a Europa.  Tenim un gran club de natació, amb un gran equip de waterpolo i, en futbol, el Terrassa ens torna a donar alegries. Tenim corfbol, bàsquet, hoquei, handbol i tots els esports que vulguis.

Però ahir diumenge, la ciutat va viure l'esdeveniment esportiu més important de l'any. Al voltant de 3.500 atletes van córrer la Mitja Marató de Terrassa o la Cursa Santi Centelles. La majoria d'ells esportistes anònims que només busquen superar-se, assolir reptes personals i millorar cursa a cursa.

I per això es sacrifiquen setmana a setmana. Cada dia tracten de buscar una estona per poder seguir el propi pla d'entrenament i evolucionar. No tenen cap premi més que el d'arribar a meta i veure que han aturat el 'crono' per sota de la marca que s'havien proposat. Objectiu complert. O no.

I rere tots ells hi ha la gent que els dóna suport. Entrenadors personals, familiars i amics que els diuen cada dia, quan els fa tanta mandra sortir a rodar, que paga la pena. Són els mateixos que ahir al matí van sortir al carrer tapats fins les orelles per intentar aguantar el fred que feia a Terrassa. Gent que va fer la seva pròpia Mitja, movent-se paral·lelament a la cursa per arribar als punts estratègics i donar els ànims necessaris als corredors.  

D'altres corren per una causa. Uns contra el càncer, com els que ahir ja es van unir a la iniciativa 'Ara correm contra el càncer', que promou el diari ARA, o per exemple els jugadors del primer equip del Club Egara, que van córrer per dedicar-li el repte al seu company Arnau Izard que s'està recuperant d'un accident.
En definitiva, la Mitja de Terrassa va tornar a ser un gran èxit i un orgull per a la ciutat. Esport i terrassenquisme. I per acabar, una botifarrada. Més no es pot demanar. Gràcies, felicitats i per molts anys!