Quin present !!!..., preocupant, angoixant per milers i milers de famílies i persones: Més de Cinc milions a Espanya, més de 700.000 a Catalunya, més de 15.000 al Bages..., L'atur dels joves en primera ocupació supera el 40 %; la dada al meu entendre, més greu... més que greu: gravíssima.

Ha passat l'hora d'excusar-se en que la crisi es global. No cal amagar que la crisi ha afectat molt seriosament Europa, Espanya i Catalunya, i això explica moltes coses. Però no totes. Perquè la crisi és general -o sistèmica, com en diuen ara- però hi ha països que se n'han defensat millor que altres. Espanya ho ha fet especialment malament... però Catalunya també... Amb l'atenuant del mal finançament agreujat pels incompliments del Govern espanyol.

Sovint es comenta, i la historia ho confirma, que les grans crisis també generen grans oportunitats, de canvis de tots tipus: de models econòmics però també de grans canvis socials. Recordem aquí el gran "crash" de 1929 que passa als Estats Units d'Amèrica, i aquí amb la Gran Exposició universal a Barcelona.

Més recentment, als voltants de 1980, amb la crisi mundial del petroli, estàvem amb un atur als voltants del 22 %, i al Bages molt concretament com a una de les comarques més castigades del País. En ple final d'etapa del tèxtil, com activitat econòmica i ocupacional majoritària, es produeix uns canvis de models productius, molt remarcables, en especial, el sector metal·lúrgic que substitueix la fabricació i construcció de maquinaria tèxtil per altres sectors, i amb èxit molt notable en el sector auxiliar de l'automoció. Els autònoms, petites i mitjanes empreses, i algunes no tant petites de la nostra comarca, han liderat el creixement social i econòmic dels últims 30 anys.

Podem reaccionar d'igual manera en l'actualitat?... Desgraciadament, ara, la crisi comença amb el sector financer, i Bancs i Caixes neguen el pa i la sal a les empreses, que en el seu llenguatge son el crèdit i circulant. Amb aquesta negativa realitat, no podem ser optimistes en una recuperació a curt termini.

Davant de tot aquest panorama, el lector, em preguntarà, on veus el futur esperançador del principi de la meva reflexió ?

En primer lloc crec fermament en la capacitat del nostre gran capital: la gent del País, els catalans, els bagencs. La nostra història ens demostra que Catalunya i els catalans, ens n'hem sortit de més difícils.

Per ser sincer, he de confessar que escric aquesta reflexió sortint de l'acte de presentació de Bages per la Independència per l'Assemblea Nacional Catalana, en un Teatre Conservatori ple de gom a gom. He vibrat i m'he emocionat. Però pensant amb el cor però també amb el cap com ho van fer els oradors de l'acte, crec fermament que la crisi també ens apropa cap al gran moment de la transició de la Nació Catalana cap a la seva plena sobirania, i l'Estat propi. Valoro molt positivament el paper dels Alcaldes en aquesta transició, i al Conservatori es va notar, encapçalats per Josep Maria Vila d'Abadal, Alcalde de Vic, i Valentí Junyent, Alcalde de Manresa.

L'última setmana un important periòdic català publicava una enquesta en la que per primera vegada els ciutadans d'aquest País que desitgen la independència superava el 50 %. La gran majoria necessària per al Dret a decidir està cada dia més proper. I serà inútil, ja sigui des de dins o de fora del País, els que s'hi vulguin oposar encara que sigui amb dents i ungles. La voluntat pacífica i democràtica d'una gran majoria de ciutadans triomfarà.