Fa 10 anys, el fenomen de les publicacions comercials gratuïtes va assolir el seu màxim esplendor, coincidint amb un suposat estat de benestar consolidat, les vaques grasses i la bombolla immobiliària. Van començar a proliferar com bolets i te les podies trobar fins a la sopa. En aquella època, la premsa comercial gratuïta, sobretot la de format de revista, omplia pàgines i pàgines amb anuncis de tota mena, sobretot la compra i venda de pisos, al costat del mercat del motor. I amanien els anuncis d’ofertes, demandes, compres i vendes, amb informació puntual variada i l’etern horòscop (potser el més llegit de tot plegat).

Submergits en plena crisi del capitalisme ferotge i encallats en la recessió, les publicacions comercials gratuïtes s’han aprimat com les vaques flaques. La publicitat, principalment la que gira al voltant de la compra i venda de pisos, s’ha reduït a menys de la meitat. I si en l’esplendorós passat recent una d’aquestes revistes tenia entre 100 i 150 pàgines, avui difícilment passa de les 50 pàgines.

La davallada publicitària també ha afectat, en la mateixa proporció, la premsa generalista de pagament (diaris, revistes i setmanari, ràdio I televisió), llevat d’Internet. S’ha notat en els grans anuncis, en els mitjans i en els petits; i com a conseqüència, els preus per posar publicitat s’han abaixat considerablement i s’han multiplicat les ofertes a preus mòdics.

Tanmateix, és en les publicacions comercials gratuïtes –per la seva especialització mercantil- on veiem més reflectida la situació real. De fet, revistes com Reclam i Més són un termòmetre bastant fiable que ens explica que el preu dels pisos ha baixat en percentatges al•lucinants, arribant de vegades a valer la meitat que fa sis anys. Però l’aprimament ho abasta tot. Abans també hi havia més anuncis de relax; avui, la gent acostumada al sexe de pagament té al butxaca buida i s’ha d’abstenir.

Però no tot s’encongeix. Hi ha un negoci que està triomfant arreu: la compra d’or i plata. De fet, l’or és un valor segur (per escàs) on es refugien temporalment alguns inversors, tot esperant que la tempesta amaini. Igual que en èpoques pretèrites, el preu de l’or ha tornat a ser un referent i molta gent es veu obligada per la necessitat a vendre l’anell de la iaia, el collaret de la mama, la coberteria del plata del casament o la safata argentada per posar les galetes quan tenim convidats a casa.

En aquesta vall de llàgrimes i pànic propagat pels mercats, els governs i les agències de qualificació, sorprèn que cada dia s’obrin nous establiments que compren or, al mateix ritme que tanquen les portes les poques immobiliàries que queden del temps de la bombolla.

Esperem que els famosos brots verds i la mítica fi del túnel deixin de ser un miratge, un dia no gaire llunyà. I que aquestes revistes tornin a engreixar-se. Això si, per anar bé que el preu dels pisos no estigui calculat amb barems enganyosos, com les taxacions que els bancs feien fa 10 anys. I que abundin els anuncis gratuïts, les seccions de contactes, la de col•leccionistes, contactes i amistat. Mentrestant, ens haurem de posar un cataplasma al cap i tenir molta paciència. I si no tenim cataplasma, posar un petit anunci buscant-ne un.