Parlàvem la darrera setmana del valor incalculable que té la memòria com a eix vertebrador de la comunitat, i que cal mantenir-se sempre alerta, revisar-la, retre-li l’homenatge que mereix en forma de justícia. Tothom sap com n'és d'imprescindible saber d'on venim per tenir consciència d'allò que som i poder teixir la nostra pròpia identitat. Som tota la barreja de circumstàncies que han anat configurant l'espai propi on ens reconeixem, i aquí rau la grandesa de no oblidar, d'explicar l'ara a través d'allò que hem trepitjat plegats.

En aquest sentit, de vegades no cal anar gaire lluny per esbrinar l'essència d'allò que som. Com tots vosaltres sabeu, el més local acostuma a ser el més universal. I ho és per una raó elemental, perquè és singular i perquè defineix un tarannà on també ens hi podem reconèixer. Per això, la tasca de tants i tants cronistes anònims, però sobretot dels mitjans locals és imprescindible per furgar i reconèixer-nos en aquest brogit diari. Per això, també, cal parar esment en la feina d'una televisió com la de Cardedeu, pionera, atrevida, dinàmica, irreductible. Una televisió que ha esdevingut imprescindible i que, amb alts i baixos, amb dificultats i traves, també ha sabut mantenir-se a la primera línia, sempre al costat del ciutadà i fent bé la feina.

No podem oblidar que tenim un tresor amb aquesta petita gran televisió, la primera televisió local de l'Estat espanyol. Des del 7 de juny de 1980 que teixeix el fil incalculable d'una identitat que esdevé memòria col·lectiva, resistint en un món devorat per la TDT i per l'oferta massificada. Començava aquest article dient que la memòria té un valor incalculable. És per això que Batalletes, aquest nou programa que s'han empescat a la televisió de Cardedeu, és un espai tan necessari, un document que mostra uns temps i uns fets des d'angles sorprenents i directes. De moment, en tres capítols ja han tret la pols al famós concert de Sopa de Cabra on van ser apedregats per cantar en castellà, a una sucosa entrevista a un jove Pepe Rubianes, i a la primerenca imatge del porter d’handbol Jaume Fort. Gràcies, Cardedeu, per conservar tan bé aquests bocins imprescindibles de la memòria més propera, aquella memòria que escriu les pàgines d'un poble des del respecte a la feina ben feta.