Dues notícies amb l’aeroport del Prat com a protagonista castiguen encara més aquesta infraestructura vital per a l’economia del país. El primer a obrir foc va ser el govern de l’Estat, que va anunciar que anul·lava el procés de privatització d’una part de les instal·lacions del mateix Prat i Barajas. La raó que va adduir la ministra de Foment va ser taxativa: els dos aeroports no han de “competir” entre ells, sinó ser complementaris enfront dels grans hubs internacionals. En aquest cas, “complementarietat” vol dir centralisme i sucursalisme. Barajas és la central i el Prat, la sucursal. José Luis Rodríguez Zapatero va decidir privatitzar-ne una part precisament arran de les pressions que havia rebut dels partits, les institucions i la societat civil de Catalunya. La “cessió” de l’expresident espanyol va ser molt relativa, perquè la gestió dels serveis bàsics del Prat es mantenia sota control estatal. Ara ni això.

Després d’aquest primer cop, la segona sotragada ha estat més bèstia encara.  Ha estat Ferran Soriano, president d’Spanair, qui més vegades havia repetit des que se’n va fer càrrec que tots els esforços institucionals per controlat la gestió del Prat eren debades. Que l’única alternativa vàlida per convertir l’aeroport de Barcelona en un centre de connexions internacionals consistia a controlar una gran companyia aèria que així ho pogués permetre. L’objectiu de Soriano ha quedat tallat en sec. Pel mig han quedat una empresa desfeta, 140 milions d’ajudes de la Generalitat perduts, 350 milions de deute, l’esforç d’una part significativa de la dita societat civil catalana que s’havien apuntat a la maniobra, 4.000 llocs de treball segats, milers d’incomoditat i molèsties per als usuaris de la companyia... Ara tot són anàlisis que expliquen i argumenten les causes que han impedit el somni, però durant tres anys s’hi ha esmerçat una quantitat enorme de recursos i esforços. Com a conclusió final, el Prat no serà hub ni per la gestió autòctona ni pels mèrits d’una gran companyia aèria catalana.

Una anècdota sagnant.  Per deixar encara més clares les coses i saber qui mana i qui obeeix, aquests dies s’ha fet pública la denúncia d’un usuari del Prat que va ser maltractat per dos guàrdies civils perquè es va atrevir a parlar-los en català. Se’l van emportar a un reservat on el van humiliar, espantat i colpejar titllant-lo de “polaco”. L’aeroport és d’ells, el somni d’una companyia aèria s’ha esvaït i els agents de l’autoritat constaten amb contundència la realitat que ens toca patir.