S'ha aixecat polseguera al saber que el flamant ministre de Justícia ha pres unes mesures que no són del grat de tothom. L'expresident de la Comunitat de Madrid, ex alcalde de Madrid i ex Gallardín, així l'anomenaven en vida del seu pare, ha determinat, sense tremolar-li el pols, algunes lleis en la que s'hi pot estar d'acord o no, però cal reconèixer que amb la seva valentia i determinació se l'ha de considerar com un home determinant i sense titubejos a l'hora de governar.

Hi haurà qui s'agafi a les branques amb la prohibició del català en estaments jurídics que sobrepassen l'abast autonòmic, com el Constitucional etc. També hi haurà qui s'esquinci les vestidures amb la possibilitat de condemnes de cadena perpètua revisables, una curiosa manera de dir que sí, però no. Horrorós serà evitar la multi reincidència de delictes als que estem tan acostumats, amb mesures més convincents, per alguns, clar. Jo particularment li dono total recolzament en un punt. L'avortament.

Si una persona menor d'edat ha de concursar en algun programa de televisió, li han de fer una fotografia a l'escola o ha de viatjar amb algun grup, necessita forçosament l'autorització paterna, materna o del tutor. Ara bé, si una noia, d'aquestes tan d'avui dia, que estan de tornada de tot, que coneixen perfectament tots els sistemes anticonceptius i que practiquen el sexe lliurament, faltaria més, per un error de càlcul, o per un sistema no massa segur o simplement per lleugeresa de previsions, queda embarassada, té el dret de dirigir-se a una clínica abortiva i sense cap autorització paterna ni de cap responsable, major d'edat, que es responsabilitzi, solidàriament, d'una decisió que, sense entrar en polèmiques, ratlla els conceptes que volten una estratègia moral inexistent, no dic que estic a favor ni en contra de que es pugui avortar, però sí considero un error és deixar a criteri de persones incapaces de sortir, per llei, en una fotografia la gran decisió de perdre un fetus als que molts consideren ja una vida humana. Aquest tema tant escabrós i que molta gent passa per damunt per no ferir susceptibilitats, considero que és molt més important que ficar un lladregot a la presó, sense beneficis de cap mena, si la reincidència queda demostrada.

Quedi clar, insisteixo, que no em decanto ni a favor ni en contra del fet en sí, però estic totalment en desacord al fet de prevaler el criteri d'una adolescent en un tema tant important, i retallar-li la llibertat de viatjar o deixar-se fotografiar. Un absurd que la decisió del ministre posarà al seu lloc. O llibertat per tot o permisos per tot. També hi ha la solució de rebaixar la majoria d'edat als deu anys, però potser ningú s'hi atreviria, ni els progressistes més destacats. En definitiva, doncs, unes mesures en les que si pot està d'acord o no, però cal reconèixer que el ministre de Justícia ha estat valent.