El diari El País entrevistava fa pocs dies a Oriol Pujol on afirmava que el sobiranisme s’ha de tractar “amb til·les”. A la família Pujol es veu que els agrada receptar. És clar, l’expresident va estudiar medicina i els seu fill Oriol veterinària. El pare Pujol va passar-se vint-i-tres anys receptant paciència als catalans i ara el seu hereu ens diu als independentistes que preguem til·la. Caram amb els remeis de can Pujol! Si tingués un gos malalt segur que no el portava a que me’l guarís l’actual diputat convergent. Amb diagnòstics tant encertats com els que ens ha fet als independentistes segur que em quedaria sense animal de companyia.

De fet, les  seves paraules ja indiquen que considera l’independentisme com una mena d'alteració que requereix prendre la coneguda infusió. Es veu que el bon estat físic i anímic dels catalans ha de ser el vinclar constantment l’esquena davant el robatori i els insults d’Espanya. Per a Oriol Pujol els símptomes de la nostra normalitat han de ser aguantar estoicament les retallades del seu Govern mentre Espanya continua practicant sense descans la rapinya amb els nostres diners. O sigui, la normalitat de l’esclau que paga i calla.

El dirigent de CiU ens recomana pau i tranquil·litat i pensa que tots els catalans tenim la seva mateixa sang d’orxata que fa que ni s'immuti quan veu l’empobriment de Catalunya. En realitat, el que passa, és que ell està dominat pel pànic d’enfrontar-se a l’Estat que ens massacra en tots els ordres. Quan l’escolto em ve a la memòria aquella frase de Carles M. Espinalt: “la por té la capacitat d’idiotitzar”.

Amb tot, no cal haver estudiat medicina per veure que el fill Pujol necessita també un tractament per combatre la seva vocació (potser hereditària?) de criat. No és que sigui censurable la figura del servent, però tenir-la quan hom es dedica a la política es converteix en una tara que amenaça la col·lectivitat i la solució per posar-hi remei no és tant senzilla com fer bullir la til·la. Unes bones dosis de dignitat i valentia sempre ajuden a superar la pusil·lanimitat que la caracteritza. També algunes pastilles de patriotisme col·laboren a deixar de banda la propensió malaltissa a voler pactar amb el lladre que li roba als teus compatriotes. I per finalitzar el tractament res millor que algun xarop que contingui “visió de futur”. Aquest ingredient té la facultat de fer-te veure que la independència no és un caprici d’impacients sinó la solució que s’apliquen els pobles colonitzats. Des de Catalunya Acció o des de Solidaritat Catalana podem facilitar-li com aconseguir aquests medicaments. De tota manera, el seu cas no és fàcil de resoldre. La patologia que mostra indica que el seu complex d’esclau està molt avançat. Ara bé, si fallen les nostres recomanacions sempre li quedarà un tractament hormonal.