Seguint amb la tradició de cada any, la nit del dia 5 de gener els Reis Mags d'Orient han visitat totes les famílies del nostre país. Aquest any, a casa nostra, ens han deixat la Lluna -(no la lluna en un cove)-  si no una gosseta intrèpida, entremaliada i encantadora que, a hores d'ara, ha robat el cor de tots els membres de la família. De fet, només se l'ha de veure amb quina tranquil·litat dorm vora la porta, quan entra el sol, per veure que està satisfeta i adaptada a la família.

Aquí no acaba aquest idil·li, doncs a casa ja hi vivia un gos d'onze anys; tranquil, lleial, adoptat feia nou anys en una gossera, i que està completament adaptat a la casa, n'és un membre més.

La curiositat neix, quan al poc temps de l'arribada de la Lluna, anant a la consulta de la Clínica Veterinària, parlant sobre la relació entre els dos animals, l'arribada d'un nou membre a la família, etc...la veterinària a l'hora d'acomiadar-nos, es va dirigir al Drac i a la Lluna dient:

"Mireu, l'avi i la princesa!"

Després, reflexionant i recordant el comentari de la veterinària, hem observat que l'avi ha adoptat completament a la princesa, ha canviat el seu humor, està molt més content, se'l veu fins i tot més dret, més "pintxo", de tant en tant, quan ella, fruit de la seva joventut, es comporta d'una manera boja ell li llença un lladruc i només llavors, la Lluna es queda aturada i sembla que reflexionant pensi: quina malifeta he fet jo? No n'és gens conscient...

Pel que fa a la princesa, podríem dir que el què es desprèn de la seva relació és un respecte i una admiració incondicional per l'avi, vull pensar, que intueix que li porta molt avantatge pels anys viscuts, i que es mereix que el cuidin, que el respectin, que l'escoltin per la seva experiència viscuda i que l'estimin per sempre més...

Tot això em fa pensar en l'atenció sociosanitària, (centres de suport, serveis, recursos), en residències atapeïdes de persones que estan fora del seu entorn familiar, llistes d'espera...

En definitiva, en com han canviat els valors al llarg dels anys, en la pèrdua del respecte i l'estima que hi ha per als nostres progenitors, i la total solitud i manca d'afecte en què molts d'ells viuen.

Tant de bo tots els humans tinguéssim la mateixa sensibilitat que tenen aquest avi i aquesta  princesa...