Actualitzat el 27/01/2012 a les 00:01h

Salvem la banca, no els banquers

Arribats a l'actual situació tots compartim l'interès en salvar el sistema financer. Més ben dit, tots esperem salvar-ne la confiança, que mantindran els compromisos contractuals i els propietaris podran treure els estalvis dipositats a l'entitat –o en un altra- i, en tot cas, l’Estat s’encarregarà que sigui així.

Fet i fet, la major part de propostes que fan les diverses autoritats institucionals internacionals i nacionals, directa o indirectament pretenen apuntalar el sistema financer distribuint el cost entre amplis col·lectius d’individus de diversos estats. Les recents exhortacions fetes per Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional, en el seu discurs pronunciat al Consell Alemany de Relacions Exteriors a Berlín, van en aquest sentit. Posa de manifest la relació entre l’endeutament privat i el públic (quan aquest té el propòsit i la necessitat de salvar aquell pel què fa a la solvència i liquiditat de caixes i bancs, com ja vaig explicar fa temps). Més creixement, tallafocs més amplis i integració més profunda, són maneres d'encapçalar les idees concretes ja sabudes que a la zona euro hi ha un risc de veure augmentat la càrrega del deute com a conseqüència d'un menor creixement i una menor inflació que el retroalimenta.

Que cal capitalitzar els bancs i que alguns països han d'ajustar les seves finances; que Itàlia i Espanya necessiten que hi hagi major dotació per salvament, no tant perquè puguin necessitar-la com per fer creïble que podrien disposar en tot cas, i que el Banc Central Europeu ha de donar liquiditat abastament; i cal mutualitzar el risc del sistema bancari transfrontererament. Respecte a la resta del món, les contribucions dels Estats Units i el Japó tenen a veure amb la reducció dels dèficits en el futur i els mercats emergents i països avançats que pugin han d'estimular la seva demanda interna.

Però salvar el sistema financer no vol dir exculpar els seus directius, ni molt menys permetre'ls que s'enduguin els recursos de les entitats en forma de jubilacions milionàries o indemnitzacions de qualsevol mena. Ells han contribuït a crear la situació en la qual ens trobem i cal que assumeixin la quota d'aquest cost.

Navega per les etiquetes

crisi

COMENTARIS

+1
-0
Sistema pervers
Anònim, 27/01/2012 a les 18:00
El sistema financer fa beneficis privats a base del tracte de favor que li dona el govern, en canvi quan té pèrdues aquestes passen a ser assumides pel sector públic i es socialitzen. Tenim el pitjor dels dos mons: beneficis privats i pèrdues públiques. Com es permet això? Fàcil, els nostres polítics hi estan tots implicats. O com us penseu que fan els diners els polítics? Tots acaben de consellers d´una gran companyia propietat de les entitats financeres. Polítics i financers van a mitges,i els mitjans de comunicació ballen al seu so. Això no és legítim.
+1
-0
Nacionalització
Anònim, 27/01/2012 a les 17:56
Tots sabem que s´ha abocat una autèntica fortuna de diner públic als bancs (via aval als crèdits sense fi que els atorga el BCE), i tots sabem que el forat dels bancs és tant gran que caldrà abocar-hi encara molts més diners. Com que tot això ho pagarà el poble, no té molt més sentit quedar-nos directament els bancs? Proposo una solució a la islandesa: bancs nacionalitzats, i els seus directius a la presó junt amb els polítics que els han encobert.
+1
-0
Ni els uns ni els altres
Daní, 27/01/2012 a les 16:22
Els banquers, molts, han d'anar directament a la garjola.

Els bancs actuals, no gràcies. Són exageradament grans, cosa que els fa molt perillosos, tenen massa poder de pressió i cap govern, ni el de l'Obama, els pot plantar cara.

Al sistema financer actual li cal benzina, un misto i tornar a començar.
+2
-0
Salvar els Bancs ?
postfederalista, 27/01/2012 a les 13:28
Ai coi, resulta que a aquestes alçades no s'escau parlar de nacionalitzacions de Banca ,oi? Es cosa dels ani-sistema , oi? Ai coi el BCE els hi dona calers a 1% d'interés i el nostrat Govern del millors claudicars reb uns calers del nostrat Banc de Sabadell, a un interes entre el 5% i 6%. Salvem els bancs!
+3
-0
Narcis Serra
Anònim, 27/01/2012 a les 09:17
Estic totalment d'acord. I una de les primeres persones que hauria de rendir comptes davant de la justícia és en Narcís Serra que ha enfonsat una de les institucions amb mes prestigi del país!!!
I que ens serveixi d’experiència, el pitjor que es pot fer és posar polítics al cap davant d’entitats financeres. Com per exemple el Sr Rato.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Ferran Jaén
Nascut a Barcelona al 1954. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Professor Titular al Departament d’Economia i Empresa a la Universitat de Vic des de la seva fundació el 1987. Fou professor col·laborador de Política Econòmica a la Facultat de Ciències
econòmiques i empresarials de la UB, mentre treballava al Servei d’Estudis del Banc de la Petita i Mitjana Empresa. I anà a la Comissió Europea com a “stagiaire officiel”, on preparà la seva tesi doctoral sobre La política comunitaria europea para las Pequeñas y Medianas Empresas. Fou Subdirector General de la Fira de Barcelona. Ha publicat llibres i molt articles d’economia. A més de ser editor i autor de SYN@PSIS, una revista gratuïta de comentari de llibres.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: