Llegeixo a la premsa que els centres cívics municipals suspenen la programació de cursos i tallers “per la davallada en la demanda d’aquestes activitats” i “per contenir la despesa”. I m’indigno una miqueta, perquè em sembla que el govern de la ciutat fa trampa, i en aquest cas per partida doble.

Els usuaris de tallers i cursos als centres cívics de Terrassa*, entre 2008 i 2011, van ser de mitjana 766 persones a l’any que omplien, amb una mica més de 10 persones per curs, una mitjana també anual de 75 cursos. L’any de menor demanda fou el 2010, amb 566 usuaris i 58 cursos. I l’any 2011 es va recuperar la demanda fins als 663 usuaris i 64 cursos. Per tant, no podem parlar d’una “davallada de la demanda”, sinó més aviat d’un ajust, en els anys immediatament anteriors a l’actual, de l’oferta als recursos disponibles.

Altrament, la provisió de serveis de les administracions públiques no s’ha de fer sota criteris de “demanda” (allò que vol la gent), sinó sota criteris de necessitat i utilitat (allò que cal i allò que serveix per a alguna cosa). En aquest cas, l’oferta de cursos i tallers als centres cívics, i al conjunt de la xarxa d’equipaments existent, no hauria de respondre al nombre d’usuaris interessats (demandants) en fer tast de vins, macramé, passamaneria, iniciació a l’acordió diatònic o sevillanes, sinó a la necessitat de generar espais de socialització constructiva, i a la utilitat del foment de xarxes de relació social que acabin generant un capital humà més potent
que l’actualment existent a la ciutat.

En qualsevol cas, l’oferta de cursos i tallers era infinitament més útil i creativa que la posada a disposició d’espais públics per al desenvolupament d’activitat privades. Jugar al dòmino, a les cartes, llegir la premsa, fer balls setmanals, celebrar bodas, bautizos y comuniones, o qualsevol altra de les activitats suposadament gratuïtes que seguiran fent-se a la xarxa d’equipaments no generen cap retorn útil socialment. I, en canvi, mantenen la major part de despesa en manteniment de locals, personal per tenir-los oberts, aigua, llum, gas i infraestructures
generals!

Si es vol retallar amb seny, caldria pensar en tancar els equipaments amb menys retorn social i menor demanda (Can Palet de Vista Alegre, Can Gonteres, Xúquer, Can Palet II, Les Fonts i algun més), o modificar-ne l’ús. I també caldria donar major protagonisme a les entitats útils i responsables, la majoria, permetent i fomentant que programin l’oferta de cursos i tallers de la ciutat sense càrrega per al pressupost municipal, amb criteris d’utilitat social i sense el dogal de les ordenances.

Això, per començar. I si en lloc d’intentar equilibrar (inútilment) el pressupost retallant en partides menors, però útils, es comencés a fer un dibuix global de la ciutat que cal, i dels serveis que ha de prestar l’ajuntament, faríem un pas de gegant cap a l’estabilitat pressupostària i, sobretot, cap a la dignificació de la gestió pública. Encara que les decisions a prendre siguin menys populars...

En l’època de l’open data, espero que no es tregui del web municipal la possibilitat de consulta de les estadístiques d’ús dels serveis municipals que han tingut la valentia de publicar les dades:

http://www.terrassa.cat/Front/final/
_YJxQFCkYh8wnNxx4vm5jbZSkuvrPKRmLlbZerquFCqu4CC1EMJn_JA