La Torre Salvans, a la carretera de Terrassa a Talamanca, amb accés des de la Barata, va ser la residència oficial del president de la Segona República espanyola, Manuel Azaña, al final de la Guerra Civil, i allà s’hi va fer l’últim consell de ministres, l’11 d’agost del 1938, abans que Azaña marxés a l’exili. A Matadepera es van viure enfrontaments verbals sobre l’estratègia a seguir entre el president de la República i el president del govern espanyol, Juan Negrín. I a la Torre Salvans Azaña hi va escriure el cèlebre discurs advocant per pau, pietat i perdó que va fer el 18 de juliol del 1938 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El discurs d’un home abatut.
 
Les parets de la Torre Salvans, al parc natural de Sant Llorenç, tenen gravada la història. Com altres parets d’altres cases. Com les parets de Can Robert on el 1918, patrocinat per l’industrial terrassenc Emili Badiella, Joan Salvat-Papasseït va anar a guarir-se d’una tuberculosi que sis anys més tard el duria a la mort. O com les parets de la casa modernista del carrer Sant Joan on Àngel Guimerà va fer estades i on va escriure Maria Rosa i La Baldirona, inspirat en la Marieta de Cal Baldiró, abans que existissin les telenovel.les. Un art en que ha excel.lit Jaume Cabré, l’autor català més internacional que també embasta les seves obres entre les parets d’una casa de Matadepera.
 
I les pedres de la muntanya on hi ha la Torre Salvans també tenen gravades moltes històries. Com les de les recuperacions físiques dels herois moderns. Salvat-Papasseït hi curava la tuberculosi. Els futbolistes del Barça les cames trencades. La Mola és la muntanya màgica del Barça. Xavi, Eto’o, Milito i una llarga llista de jugadors hi passen des de fa anys a recuperar la forma. I a la Mola hi han passejat el seu amor Shakira i Piqué, els amants moderns en qui ara s’inspiraria Guimerà per escriure aquelles obres que abans protagonitzaven heroines que treballaven als cafès dels pobles i herois que tenien escrita la biografia a les seves mans aspres.
 
Qui diu que la història només passa a les grans ciutats?