El FC Barcelona ha superat el Reial Madrid en el còmput global de l’eliminatòria (4 a 3) i disputarà les semifinals de la Copa del Rei contra el València o el Llevant. El tècnic del Madrid, José Mourinho, ha plantejat un partit valent i orgullós per remuntar l’1 a 2 de l’anada o bé caure amb la dignitat d’un equip gran. Se n’ha sortit força bé. Mentre el marcador ha estat 0 a 0, el Madrid ha creat prou ocasions com per avançar-se. I amb el 2 a 0, quan l’eliminatòria semblava tancada i els blaugranes imposaven el seu joc d’ara la tinc jo, ara la tens tu, han aconseguit empatar el partit i neguitejar el Camp Nou.

Ara: el resultat era el de menys, i és dir molt!, d’una banda, perquè el resultat final era previsible. Però, sobretot, perquè tot el que ens ha vingut de Madrid aquesta setmana que ha anat de dimecres a dimecres al voltant de l’eliminatòria entre culers i merengues ha estat una ignomínia. Que el madridista Pepe hagi jugat el partit perquè ni el Comitè de Competició ni el Reial Madrid l’han sancionat, més que una provocació per part del tècnic José Mourinho en convocar-lo i alinear-lo, ha constituït una vergonya per al futbol espanyol de molt difícil comprensió.

Que el president del comitè, Alfredo Flórez, digui que no ha entrat d’ofici perquè la trepitjada de Pepe no va lesionar Messi, que només ho hauria fet si a l’argentí “li haguessin amputat dos dits” i que no s’hagi pronunciat fins a unes hores abans de l’inici del partit, com si volgués afegir provocació i escalfar encara més l’ambient, és per llogar-hi cadires. No obstant, no cal fer-s’hi mala sang i val més deixar-ho estar perquè amb les qüestions de Madrid ja sabem des de fa molts anys quin pa s’hi dóna, per lo civil o per lo criminal (o per lo militar, si no hi ha cap més sortida).

El Madrid és avui el club de’n Pepito i en José. És un circ que no fa riure gens, al contrari, és molt lamentable. Pepe i Mourinho són dos personatges que, des d’un punt de vista esportiu, s’han de qualificar d’indesitjables perquè fa molt de temps que haurien d’haver estat expulsats del futbol d’una manera definitiva i inapelable.

El primer responsable de la deriva tan trista i miserable en què ha caigut el Reial Madrid és el seu president, Florentino Pérez, però, immediatament, cal afegir-hi des dels membres de la Junta directiva que ho avalen als aficionats que ho consenten, passant per la premsa madridista que, fins fa poc, ho ha alentat i aplaudit. Ja s’ho faran, podríem dir, si no fos per la preocupació que arriba quan aquest comportament rep cobertura federativa i mediàtica i embruteix i envileix el futbol espanyol.