Quan el passat divendres dia 13 el creuer Costa Concordia s'enfonsava davant la costa de la Toscana italiana, a les aigües del Mar Tirrè, ho va fer a causa d'una via d'aigua d'enormes proporcions provocada pel xoc del casc de la nau amb el fons marí. Causa i conseqüència: l'entrada d'aigua a dojo va vèncer el vaixell fins a enfonsar-lo.

A Catalunya les finances de la Generalitat també fan aigua i des de fa mesos estem vivint un naufragi que sembla no tenir aturador. Les despeses del Govern català son massa elevades i els ingressos son massa minsos. Causa i conseqüència: tenim una via d'aigua expressada en forma de dèficit públic i una manca de recursos que fan difícil governar la nau.

Un bon exemple d'aquestes dificultats el trobem en l'episodi 759. Intueixo que molts lectors ja tenen present a què fa referència aquesta xifra. En efecte, aquesta és la quantia, expressada en milions d'euros, que l'Estat Espanyol deu a la Generalitat en concepte de la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya: 759 milions d'euros, una xifra gens menyspreable, tot sigui dit de passada.

L'impagament d'aquesta quantitat ha agreujat la via d'aigua que pateix la Generalitat. L'incompliment del Govern espanyol ha portat a ambdós governs a creuaments de declaracions, a l'anunci per part del Govern català d'emprendre accions legals contra el Govern de l'Estat i ha tensat més encara les sempre difícils relacions entre uns i altres. Més enllà d'aquestes actuacions però, l'impagament de la disposició addicional tercera ha obligat al Sr. Mas-Colell a fer mans i mànigues per a fer quadrar els números i a fer-ho amb urgència, talment com si la nau del Govern ja escorés, car s'ha fet evident que a la caixa de la Generalitat no hi queda ni un ral.

El context econòmic actual i l'herència del passat govern d'esquerres han deixat la caixa ben buida, és difícil governar la nau en aquestes condicions, però no deixa de ser revelador la precipitació i l'ortodòxia que ha emprat el Govern per sortir-se'n amb caràcter d'urgència: posposar els pagaments als assalariats i als proveïdors i, a continuació, subscriure un crèdit per tapar la bretxa i seguir navegant.

Sense voler entrar a valorar l'exemplaritat que aquestes actuacions traslladen a la ciutadania, sí que son un bon punt de partida per a conèixer quines son les alternatives a l'abast de ciutadans i empreses per a fer front a un situació de dèficit de tresoreria.

La missió fonamental de la gestió de tresoreria és la planificació i el control de la liquidesa de l'empresa, garantir el finançament i preservar l'eficiència dels recursos dels que disposa l'organització. Per a un tresorer doncs, la gestió dels fluxos d'efectiu i saber actuar davant els escenaris de dèficit de caixa son elements fonamentals. La millor actuació per a preveure situacions deficitàries és l'anticipació a les necessitats i saber modular el finançament.

Com a mesura d'urgència, una solució per afrontar un escenari de dèficit és forçant el finançament espontani (aquell que obté l'organització com a conseqüència dels fluxos d'ingressos i despeses) aplaçant els pagaments. Aquesta és una mesura senzilla i amb un efecte immediat però la seva aplicació hauria d'ésser indolora, condicionant-la a l'acceptació de la part afectada i al compromís de pagament d'interessos de demora. En el cas que ens ocupa, el Govern català no va preveure compensacions a les parts afectades (assalariats i proveïdors) la qual cosa fa que la seva actuació sigui censurable.

Una altra actuació per a millorar el finançament espontani és escurçant el període de cobrament, tot i que aquesta mesura requereix temps, esforç i perseverança, i rara vegada permet obtindre el resultat desitjat a molt curt termini.

L'altra via per fer front a escenaris de dèficit és l'obtenció de línies de finançament a curt termini. En aquest grup hi trobem les pòlisses de crèdit, les línies de descompte, les bestretes de crèdit i els préstecs a curt termini, entre altres. Fem un repàs ràpid a cada alternativa:

• La pòlissa de crèdit és un contracte en virtut del qual una entitat financera posa a disposició del client una quantitat econòmica limitada en l'import i en el temps i el client en pot fer ús al seu lliure criteri.
• El descompte comercial és una operació de crèdit que permet anticipar els cobraments, gràcies a l'abonament d'efectes comercials abans de la seva data de venciment.
• Les bestretes de crèdit son operacions similars al descompte comercial però amb el valor afegit que si les cessions de crèdit es realitzen en base a la fórmula “sense recurs” permeten transmetre el risc d'impagament a l'entitat financera.
• Un préstec a curt termini consisteix en una operació en la qual l'entitat financera entrega l'import total de l'operació concertada al seu client a canvi de percebre'n la devolució íntegra de capital i interessos en un termini pre-establert, generalment inferior a un any.

És responsabilitat del tresorer explorar amb prou antelació totes les alternatives, valorar-ne el cost i saber com encaixen aquestes mesures dins la seva organització, car no sempre les trobem totes a la nostra disposició o donen resposta a les nostres necessitats.

L'episodi 759 segueix el seu curs. Ara per ara el Govern ha tapat la bretxa actuant sobre el finançament espontani en primer terme i a continuació ho ha fet sobre el finançament aliè. Ha sabut tapar la via d'aigua i de moment la nau encara sura. Li desitgem encert i atreviment per a saber dur la nau fins a bon port.