Els urbanistes que van dibuixar Terrassa a finals del segle XIX i durant bona part del segle XX de ben segur que van pensar en moltes coses i van tenir en compte molts factors, però se'n van descuidar alguns. Es pot assegurar que les bicicletes han estat les grans oblidades. Malgrat els esforços que s'han fet des de l'Ajuntament per arranjar les mancances -una tasca que cal reconèixer- i la creació de carrils específics segregats i més que correctes, encara resta molta feina per fer.

Falten més quilòmetres de xarxa i quelcom fonamental: que tota estigui relligada i sigui de fàcil accés. I cal també que permetin una sortida del nucli urbà en totes direccions, que facilitin arribar als magnífics entorns naturals, un paradís pels excursionistes, els ciclistes i la gent que s'estima la natura. No té massa sentit la giravolta que s'ha de fer per accedir al carril-bici que passa pel centre de l'avinguda de Josep Tarradellas. Un cop a dins, és fantàstic, però arribar-hi o sortir-ne pot ser tota una aventura, entre vehicles, voreres...I, si parlem del 22 de juliol, hi ha  un tram que es transforma en un autèntic 'raid' africà.

M'agradaria que algú m'expliqués com ho ha de fer un ciclista quan arriba a l'escultura de la dona treballadora des de la Renfe. Primer ha de deixar el carril-bici, després se suposa que ha d'anar per sobre de la vorera i, a partir d'aquí, anar per la part sud del carrer i, més tard, creuar cap a la nord. Esgotador i perillós i amb un final a l'estació de Les Arenes. A partir d'allà, si es vol anar a buscar el bosc cal tornar a passar per la vorera i, d'una o altra forma, arribar al camí que porta a Torrebonica. Potser seria necessari replantejar-se certs circuits o solucionar els problemes, sense oblidar de fer-ne de nous. No cal oblidar tampoc que molts automobilistes es creuen els amos i senyors dels carrers, obvien senyals, trepitgen els carrils-bici i tenen comportaments que poden ser perillosos per la integritat dels ciclistes.

Avui és molt difícil passejar en bicicleta per Terrassa, i fa cert respecte fer-ho acompanyat dels fills. Ningú se la juga. I també cal demanar als ciclistes una mica de respecte per tota la ciutadania quan passen per espais amb aglomeracions humanes i reclamar que circulin pels camins marcats en l'entorn natural, sense entrar en propietats privades, el que passa més sovint del que caldria, en llocs com el camí dels Pinetons i de La Pineda, o a Ca N'Amat