Des de l’inici de la crisi el 2008, en aquests tres anys, a Osona s’han destruït una mica més de 8.000 llocs de treball.  Corresponen bàsicament a 3.000 de la construcció, 3.000 de la indústria i uns 2.000 del sector de serveis. En aquest context, però, l’únic sector de la nostra economia que significativament no destrueix ocupació sinó que en crea ha estat la indústria de l’alimentació, que ha crescut uns 300 llocs de treball (podeu veure aquestes dades a l’estudi realitzat per la UGT d’Osona a la pàgina de l’Observatori de Desenvolupament Local de la web Consell Comarcal).

Avui sembla bastant clar que l’inici de la recuperació econòmica encara no és veu, i que les previsions són de dos anys més de recessió i destrucció de llocs de treball. Sóc del parer que sense un augment del consum intern això no arrencarà i les polítiques d’austeritat dels nostres governs sols porten a una baixada de la renda disponible, a un fre encara més gran de l’activitat i al final a una baixada dels ingressos tributaris. A voltes, podem tenir la sensació que la sortida de la crisi no depèn de nosaltres, que no hi podem fer res, però en això discrepo: des de l’àmbit local, des de les nostres administracions, des de la nostra societat civil, la local i comarcal, es poden impulsar iniciatives que ajudin a la creació dels llocs de treball. El que cal fer és apuntar en quins espais econòmics la nostra comarca pot generar llocs de treball en els propers anys i posar les eines perquè això sigui possible i a més amb qualitat per a les empreses i el treball.

Cal assumir que la indústria alimentària és i serà un dels pals de paller de l'economia comarcal, al voltant de la qual s'han de generar més activitats.  És per això que des del punt de vista sindical vam celebrar la iniciativa empresarial de construir una nova Illa càrnia a Vic. Vam empènyer al costat de les administracions –i aquí cal reconèixer el paper motor de l’Ajuntament de Vic-  per accelerar els avals públics i els permisos ambientals. Al llarg del 2012 se n’haurien d’iniciar les obres. En algun moment d’atreviment, algunes fonts apuntaven que podria tenir un impacte de 3.000 llocs de treball. Nosaltres entenem que directes podrien arribar a ser-ne un miler, però en tot cas és clar que és l’única iniciativa empresarial potent que en aquests moments la nostra comarca té damunt la taula.

La indústria alimentària, sobretot la càrnia, és ara mateix ja el primer sector d’ocupació de la comarca amb un 14% dels ocupats. És una indústria difícilment deslocalitzable perquè la matèria prima la tenim propera i que a més genera marca pel territori a partir de la identificació del producte local. Algú em podria dir que els grans escorxadors destinats en gran part a l’exportació no són producte local; en tot cas el que genera és un potencial de gran cluster porcí del sud d’Europa, que compartim amb les comarques veïnes, en tota l’amplitud, tal i com s’ha manifestat en els treballs de la Taula de la C17/Bracons/Eix transversal.

Podem afirmar sense por que aquesta indústria ha millorat molt en els darrers 10 anys, en les condicions de treball, la tecnologia i el medi ambient. I també és cert que queda feina per fer: dels llocs de treball creats la majoria ho són en les falses cooperatives de treball associat. Personalment tinc una gran preocupació pels ritmes de treball de la cadena i la mecanització de segons quins processos de desossat. Els actuals escorxadors han aconseguit que passi una porc o canal cada 8 segons! Sembla que ara fins i tot es podrà anar més ràpid. Caldrà estar-hi molt atents car la precarització del treball carni va actualment per aquí; més si no apliquem els sistemes de medició i plusos que contempla el conveni.

Per aquells que han expressats reserves al creixement de la indústria càrnia a Osona, tres comentaris. A Osona la cabana porcina ja no pot pràcticament augmentar i la moratòria de purins ha arribat a quasi arreu. Els futurs porcs vindran i marxaran, espero, per l'Eix desdoblat i de nit. Evidentment, jo també vull que el Ter baixi net; la indústria ha d'assumir el cost ambiental com un valor intern de l'empresa. Avançar en el biogas també ha de ser un compromís. La nova Illa càrnia no hauria de significar cap efecte crida cap a la nostra comarca, els futurs treballadors han de ser part dels nostres aturats i aturades.

El discurs sobre la qualitat de l'empresa i el treball de la indústria càrnia, crec, que està guanyat! Ara cal que també ho sigui a la pràctica. I perquè això sigui possible, cal una aposta decidia de tots els agents, empreses del sector, administració, sindicats i altres ens  implicats per afavorir-ho. L'impuls d'un centre de referència formatiu que inclogui cicles reglats de Formació professional, formació contínua i per aturats, continuar amb el suport i implicació de la Universitat de Vic, avançar en la 4a i 5a games d'embassat i precuinat, lligar la indústria amb la potent gastronomia local i saber col•laborar amb les comarques veïnes són elements claus. Ei, i sinó fa vent s'ha de remar!