Es pot parlar de fracàs després que cap dels dos equips estatals d'hoquei sala, plagats de jugadors egarencs, hagi arribat a semifinals de l'Europeu? Per a molts ho pot ser, però cal analitzar fredament la situació.

La Federació Espanyola, per número de fitxes, està a anys llum de les principals Federacións d'hoquei del món. L'holandesa, l'alemanya o l'anglesa, que al final és amb qui vols estar competint a nivell continental, multipliquen el número de jugadors i jugadores respecte a l'Estat espanyol. Per tant, tenen molt més on triar i remenar. Poden fer perfectament dues seleccions competitives per poder estar lluitant per medalles a Europeus i Mundials, d'herba i de sala. Si a sobre, tens seleccions com Àustria, Polònia o fins i tot Rússia -on la modalitat 'indoor' està molt més establerta- que et poden fer la punyeta durant el torneig, encara es complica més fer un bon resultat.

A més, no ens enganyem, és normal que la selecció espanyola fracassi en un campionat de sala a nivell continental. Que se li ha donat bola a l'hoquei 'indoor' aquí? Si es fa tot en un mes mal comptat i a corre-cuita. L'hoquei sala, i en aquest any olímpic encara més, fa anys que molesta als qui fan el calendari.

I al final has de renunciar a alguna cosa perquè l'hoquei estatal no dóna per a més. Potser hi ha tres o quatre noms que ballen, sí, però al capdavall no tens massa on escollir.

Justament ha coincidit l'Europeu de sala amb plena preparació per als Jocs Olímpics de Londres, on hi haurà una àmplia representació terrassenca. La selecció masculina ha marxat a l'Argentina i la femenina és a Sud-àfrica. "Sort que van justos de diners aquests de la 'Federación'", pensaran alguns. És la reflexió ràpida i fàcil, estic d'acord i jo mateix també la vaig fer. Ara bé, ràpidament vaig mirar enrere i ho vaig poder entendre.

En el cas masculí per exemple. Creuen el món per jugar tres partits contra Argentina. Pot ser justificable, sí.  Tenen l'albiceleste en el mateix grup del Jocs Olímpics i fa temps que no s'enfronten. I els argentins, més per caràcter que per hoquei, poden ser molt durs i et poden complicar la classificació per a semifinals.

De fet, a l'era Hendriks, ja es va fer quelcom semblant. Abans de Pequín es va anar a Austràlia per jugar contra els 'aussies', equip que el combinat espanyol tenia travessat. Allà se'ls va estudiar i ja se'ls va guanyar. Es va superar l'escull i això va servir perquè la selecció espanyola els guanyés en les semifinals dels Jocs. Aquell cop va sortir bé i confio que aquesta vegada també funcioni. Ara bé, abans d'anar Londres, juguem uns quants partits contra Alemanya. Per si de cas.