Què serà del PSC si Chacón aconsegueix guanyar el pols amb Pérez Rubalcaba pel lideratge del PSOE? Sembla que l’actual direcció dels socialistes catalans recolza l’exministra perquè s’enyora d’altres temps en què el PSC influïa a Madrid, quan comptava amb dirigents com Narcís Serra tallant el bacallà en la política estatal. És realment conscient Pere Navarro de fins a quin punt aquesta suposada “influència” va arribar a hipotecar durant anys el marge de moviment del PSC? No serà que la cúpula socialista confon els interessos i la influència d’alguns dels seus dirigents amb els interessos i la influència de tot el partit?

En què quedarà el –ja d’entrada escarransit- mandat del darrer congrés del PSC de poder votar diferent del PSOE a Madrid en temes que afectin Catalunya? De fet, amb Chacón a la cúpula del carrer Ferraz, és possible que els socialistes catalans acabin recordant amb nostàlgia els dies en què podien votar una cosa al Parc de la Ciutadella i una altra a la Carrera de San Jerónimo. És a dir, que no només hagin de votar el mateix que el PSOE a Madrid, sinó també a Catalunya. N’hi ha prou amb un cop d’ull a la carta que l’exministra va enviar al Diario de Sevilla prometent que combatrà amb “ungles i dents” el pacte fiscal que reclama el govern català per fer-se una idea del pa que s’hi donaria amb  Chacón a la secretaria general.

No hi ha dubte que el congrés que el PSOE celebrarà la setmana vinent a Sevilla pot acabar resultant molt més transcendent per al futur del PSC que el congrés que els socialistes catalans van celebrar el desembre passat a Barcelona. De fet, encara que Chacón no se’n surti, els neguits dels socialistes catalans no hauran acabat, perquè des de l’entorn de l’exministra es considera que, sigui quin sigui el resultat, el frec a frec jugat amb Rubalcaba serà suficient per impulsar la presència de la dirigent catalana en unes futures primàries per a la candidatura a les generals. És a dir, que Chacón sempre guanya, però... i el PSC?