Actualitzat el 23/01/2012 a les 00:01h
L'estat de la memòria
No hem tingut gaire sort amb l'estat al qual vam anar a parar. Un estat que viu de buscar l'enfrontament en comptes de l'entesa, un estat que no ha volgut mai que d'altres nacions fessin més gran el seu propi cor i que segueix encegat amb un centralisme estúpid. Un estat on no hi ha cap mena de justícia que s'entengui com a tal, perquè mai ningú ha estat capaç de demanar perdó per quaranta anys d'atrocitats i perquè encara no ha estat capaç de jutjar els còmplices d'aquesta vergonya. Perquè un estat no pot ser just quan qui jutja viu instal·lat en els clans més cavernícoles de les idees més retrògrades. Un estat no pot ser seriós ni pot pretendre ser modern si no és capaç de repudiar figures com les dels il·lustres senyor Fraga o Samaranch.
La realitat ens ensenya que a d'altres estats el feixisme ha estat tractat com hauria de ser tractat, és a dir, esclafat pel pes de la justícia, sense possibilitat de redempció ni de rehabilitació, perquè hi ha coses que mereixen la màxima rotunditat. A la civilització real s'ha entès que passar comptes és una acció higiènica que no té res a veure amb la venjança ni amb l'odi, sinó amb el sentit últim de la justícia. Però no aquí. Aquest estat viu en una permanent amnèsia històrica que la Transició, aquella gran farsa, no ha fet res més que embrutar en pro d'un respecte reverencial als 'pares de la democràcia', la seva democràcia, la que atia el foc de la ignorància i pretén aniquilar la diversitat.
Potser ja seria hora de desafiar aquest estat que no escolta els drets més elementals. L'únic estat on els fills del feixisme són part de la política activa, amb impunitat i claca. Un estat que permet l'amnistia de criminals amb les mans tacades i que dóna corda a servidors de la pàtria i a còmplices d'un horror que encara no ha tingut resposta. Aquest és l'estat que tenim. I nosaltres, com sempre: obstinats i dòcils, aixecant la veu amb por de cridar massa, exclamant-nos per una realitat immediata que ens ofega, despistats en la curta distància, creient que tenim la paella pel mànec i la bossa dels quartos mentre deixem que segueixi florint la idea d'una societat on la barbàrie sempre venç.
Aquest és l'estat que va preferir-nos als portuguesos. Mal llamp ens faci reaccionar algun dia. La memòria dels justos es mereix un pas endavant.
La realitat ens ensenya que a d'altres estats el feixisme ha estat tractat com hauria de ser tractat, és a dir, esclafat pel pes de la justícia, sense possibilitat de redempció ni de rehabilitació, perquè hi ha coses que mereixen la màxima rotunditat. A la civilització real s'ha entès que passar comptes és una acció higiènica que no té res a veure amb la venjança ni amb l'odi, sinó amb el sentit últim de la justícia. Però no aquí. Aquest estat viu en una permanent amnèsia històrica que la Transició, aquella gran farsa, no ha fet res més que embrutar en pro d'un respecte reverencial als 'pares de la democràcia', la seva democràcia, la que atia el foc de la ignorància i pretén aniquilar la diversitat.
Potser ja seria hora de desafiar aquest estat que no escolta els drets més elementals. L'únic estat on els fills del feixisme són part de la política activa, amb impunitat i claca. Un estat que permet l'amnistia de criminals amb les mans tacades i que dóna corda a servidors de la pàtria i a còmplices d'un horror que encara no ha tingut resposta. Aquest és l'estat que tenim. I nosaltres, com sempre: obstinats i dòcils, aixecant la veu amb por de cridar massa, exclamant-nos per una realitat immediata que ens ofega, despistats en la curta distància, creient que tenim la paella pel mànec i la bossa dels quartos mentre deixem que segueixi florint la idea d'una societat on la barbàrie sempre venç.
Aquest és l'estat que va preferir-nos als portuguesos. Mal llamp ens faci reaccionar algun dia. La memòria dels justos es mereix un pas endavant.
COMENTARIS
+1
-1
postfederalista, 24/01/2012 a les 12:42
L'Exemplar Transicio,els pactes de la Moncloa, son um MITE. LLegiu al professor emèrit J FONTANA. Els pares de la Constitucio Roca Junyeny , el dfunt Sole Tura, personatges nostrats com l'embaixador del Tarradelles , el cineasta Portabella, ICV propietaria de les sigles: PSUC, amb la coartada de l'Amnistia ens van amagar llur covardia. El mes trist que les generacions actuals s'empassen el mite. Com està politicament Catalunya , i economicament ? Expoli. TRAIDORA TRANSICIO.Es va buscar la legalitzacio a cualsevol preu
+5
-0
lluis blanqué llobet-Uruguai, 23/01/2012 a les 23:55
El revisionisme després de 35 anys es una broma. Casi tots els criminals estan morts o casi. I hi ha una pregunta molt clara. Qui va tirar 1a primera pedra?. I ara mateix qui fa mal a Catalunya amb tot l'odi de la resta d'Esànya als catalans?
Ja es hora de mirar el passat verdader, no el de la transició que era una trampa, tots amics, bha.... I venen temps pitjors.
Ja es hora de mirar el passat verdader, no el de la transició que era una trampa, tots amics, bha.... I venen temps pitjors.
+1
-1
Anònim, 23/01/2012 a les 20:57
Revisionistes feixistes
+3
-4
Rural, 23/01/2012 a les 19:41
Ancara jan barruts que posen a la mateija balança la cantitat de crims dun bandol o l'altre.
No cal repeti qui ba comença amb la pila de mors victimes de la guerra.
Si comtem els morts per part de la falenge,i els mors fetes per milicians, anerquistes o comunistes,no te ni punt de comparacio.
Ancara recordo de petit els afusallamens del Camp de la BOta,qui mataba a qui.
Tambe comta la mort sicologica,contra tots els catalans,els faxistes anaben "BAJO PALIO",Deo ja ba perdonar tots els crims.
No cal repeti qui ba comença amb la pila de mors victimes de la guerra.
Si comtem els morts per part de la falenge,i els mors fetes per milicians, anerquistes o comunistes,no te ni punt de comparacio.
Ancara recordo de petit els afusallamens del Camp de la BOta,qui mataba a qui.
Tambe comta la mort sicologica,contra tots els catalans,els faxistes anaben "BAJO PALIO",Deo ja ba perdonar tots els crims.
+4
-2
innisfree, 23/01/2012 a les 19:31
Evidentment, els quaranta anys de dictadura van ser ignominiosos. Però Franco es va morir al llit. No hi va haver cap revolució que derroqués el tirà, perquè, a part de la duresa del règim i la por que generava, es va aconseguir un cert grau de benestar i la contestació era minoritària. La Transició es va fer sota el lema de la concòrdia i això va implicar la recol·locació dels afectes al règim que van ser prou hàbils per adaptar-se a les noves circumstàncies (llegiu "canviar de jaqueta"). Els altres, els repatanis, van continuar anant a la Plaza de Oriente i van acabar esdevenint residuals, després d'haver estat absorbits, en bona part, per Alianza Popular-Coalición Democrática-Partido Popular.
És molt fàcil, ara, jutjar-ho amb duresa, però en aquells moments hi havia molta por. Recordeu les currípies del 23-F? I, ara, què hem de fer? Anar a buscar algun vellet al geriàtric i emportar-nos-el a fer-li el "paseíllo"? Anar a fer pintades contra la memòria de Fraga o de Samaranch? Però què no us en recordeu, que a Samaranch tots els sociates --la progressia del país!-- li menjaven a la mà per haver aconseguit els Jocs per a Barcelona?
D'altra banda, s'ha de dir que la República també en va fer de grosses. Negrín va enviar a l'escorxador, sabent que ja era inútil, el floret de la joventut catalana, que es va dessagnar de manera infame a l'Ebre. I, mentrestant, els capitostos guillaven per la frontera, cames ajudeu-me.
És molt fàcil, ara, jutjar-ho amb duresa, però en aquells moments hi havia molta por. Recordeu les currípies del 23-F? I, ara, què hem de fer? Anar a buscar algun vellet al geriàtric i emportar-nos-el a fer-li el "paseíllo"? Anar a fer pintades contra la memòria de Fraga o de Samaranch? Però què no us en recordeu, que a Samaranch tots els sociates --la progressia del país!-- li menjaven a la mà per haver aconseguit els Jocs per a Barcelona?
D'altra banda, s'ha de dir que la República també en va fer de grosses. Negrín va enviar a l'escorxador, sabent que ja era inútil, el floret de la joventut catalana, que es va dessagnar de manera infame a l'Ebre. I, mentrestant, els capitostos guillaven per la frontera, cames ajudeu-me.
+9
-2
Anònim, 23/01/2012 a les 15:09
Les victimes de la Republica , senyor Joan, no varen poder gaudir d'una dictadura espanyolista, ni racista ni catòlica, ja que totes elles varen ser assassinades i resten en moltes fosses comunes i cunetes de les carreteres de tot Catalunya. En realitat, no gaudiren de res, nomès de l'odi desfermat dels seus assassins. S'atreviria a llegir Carles Gerhard, del PSUC, Comissari de la Generalitat a Montserrat durant la guerra civil ?.
+7
-4
Anònim, 23/01/2012 a les 14:58
Hi ha republiques democràtiques i altres que no ho son. Les Repúbliques islàmiques o les antigues republiques democràtiques de l'Est no eren gens democràtiques. I la Republica espanyola, a les 24 hores del cop d'Estat d'en Franco, va deixar d'esser una republica democràtica, donat que les garanties constitucionals varen deixar d'esser efectives "de facto", els partits que no formaven par del Front Popular varen ser expulssats de les Corts i els seus membres perseguits a mort (tret del PNV), la "justicia" va passar a mans dels comités de Milícies i dels partits polítics i la llibertat de premsa va deixat d'existir. I la Republica va ser responsable de l'assessinat de dotzenes de milers dels seus ciutadans. Així que:
Franquisme = dictadura
Republica espanyola (36-39) = tambè
Franquisme = dictadura
Republica espanyola (36-39) = tambè
+7
-12
Joan, 23/01/2012 a les 14:18
Anònim,
Els "crims comesos en nom de la República" que vostè diu, són la reacció del poble davant un cop d'estat a la democràcia i a la república per part d'un exèrcit. La part del poble que no volia la república van votar, els militars van agafar les armes.
Si a posar les coses al seu lloc i, evitar que personatges com Fraga o Samaranch tinguin poder i siguin "símbols" d'Espanya, vostè li diu injustícia sectària no entenc en quin planeta viu
Les víctimes de la República, com diu vostè, van tenir molts anys el que van desitjar: una dictadura espanyolista, racista i catòlica
Els "crims comesos en nom de la República" que vostè diu, són la reacció del poble davant un cop d'estat a la democràcia i a la república per part d'un exèrcit. La part del poble que no volia la república van votar, els militars van agafar les armes.
Si a posar les coses al seu lloc i, evitar que personatges com Fraga o Samaranch tinguin poder i siguin "símbols" d'Espanya, vostè li diu injustícia sectària no entenc en quin planeta viu
Les víctimes de la República, com diu vostè, van tenir molts anys el que van desitjar: una dictadura espanyolista, racista i catòlica
+11
-3
Granolleig, 23/01/2012 a les 14:14
Molt ben dit, Esteve. Cal que les noves generacions coneguin bé la nostra història. Tan sols així ens podrem desfer d'aquest jou. És hora de desvetllar-nos, treiem-nos de sobre pors i recances. La llibertat de Catalunya ens espera.
+12
-5
Anònim, 23/01/2012 a les 13:10
Pel comentari anterior, atrocitats segur que n’hi han hagut per part de tots els bàndols.
Però alguns, molts, masses, varen morir defensant la democràcia, i ni tant sols els seus fills, els seus néts o els seus pares el varen poder enterrar en condicions, ni tenen lloc per posar-los flors.
D’altres no només no desfasaven la democràcia, sinó que formava part del govern del règim, firmant sentències de mort i matan manifestants. I a sobre ara sembla que els hi hem de donar les gràcies per poder votar. Això en qualsevol país europeu democràtic, determinats personatges haguessin quedat inhabilitats per vida, i per descomptat haguessin estat jutjats.
Però alguns, molts, masses, varen morir defensant la democràcia, i ni tant sols els seus fills, els seus néts o els seus pares el varen poder enterrar en condicions, ni tenen lloc per posar-los flors.
D’altres no només no desfasaven la democràcia, sinó que formava part del govern del règim, firmant sentències de mort i matan manifestants. I a sobre ara sembla que els hi hem de donar les gràcies per poder votar. Això en qualsevol país europeu democràtic, determinats personatges haguessin quedat inhabilitats per vida, i per descomptat haguessin estat jutjats.
+10
-7
Berta, 23/01/2012 a les 12:47
senyor/senyora Anònim: fer justicia (de la real) no ens hauria de fer cap por. Ni a uns ni a altres. I ja tocaria enterrar aquest discurs carca de les "dos Españas". O és que encara existeixen?
això sí, recordi:
República = estat democràtic, Franquisme = dictadura.
això sí, recordi:
República = estat democràtic, Franquisme = dictadura.
+9
-5
Anònim, 23/01/2012 a les 12:43
Estic d'acord que la justícia no pot ser sectària. El problema és que la gran majoria dels criminals del bàndol perdedor ja van ser jutjats fa molts anys (d'una manera no gaire justa, tot si dit) i evidentment no podrien ser jutjats una segona vegada. En canvi els criminals del bàndol dels guanyadors i els continuadors dels seus crims encara no han estat jutjats, de manera que encara que la justícia nos fos "sectària", el percentatge de crims que encara queden per jutjar del bàndol feixista seria molt més gran que el de crims que queden per jutjar del bàndol republicà. Perquè la justícia no sigui "sectària", estaria bé que els percentatges s'igualessin una mica.
+20
-1
A. Nònim, 23/01/2012 a les 12:02
L'Estat castellà és un estat al servei de la nació castellana.
La nació castellana fa més de 300 anys que vol destruir la nació catalana.
Destruir nacions és un crim de lesa humanitat.
GENOCIDI NACIONAL NO.
ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS.
"CATALONIA IS NOT CASTILE".
CATALÀ SEMPRE.
NO ENS RENDIREM MAI.
EL FUTUR ÉS FRED.
CONFLICTE A FONS.
RESPECTE!
La nació castellana fa més de 300 anys que vol destruir la nació catalana.
Destruir nacions és un crim de lesa humanitat.
GENOCIDI NACIONAL NO.
ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS.
"CATALONIA IS NOT CASTILE".
CATALÀ SEMPRE.
NO ENS RENDIREM MAI.
EL FUTUR ÉS FRED.
CONFLICTE A FONS.
RESPECTE!
+13
-8
Anònim, 23/01/2012 a les 11:47
Jutjar el franquisme obriria tambè la possibilitat de jutjar els milers de crims comesos, en nom de la República, en tot el territori de Catalunya durant els anys 36-39. I creguim, milers de familiars dels repressaliats catalans anirien en massa als jutjats per presentar les denúncies pertinents. Un dia, el senyor Maragall, l'ex-president, va dir que potser fos hora de retre homenatge a TOTES les victimes de la Guerra Civil. Demanar justícia nomès per una part de les victimes, me pareix una injusticia sectària.
Autor
Esteve Plantada
Granollers, 1979. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diversos diaris i mitjans de comunicació, entre els quals El 9 Nou o Aravallès. Té cinc llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals el premi Amadeu Oller del 1997. A banda d'aquestes ocupacions, actualment és membre del grup de pop Els Nens Eutròfics, i encara viu i escriu a Granollers.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
