No hi ha hagut cap sorpresa de darrera hora. Fa mesos que el govern de Convergència i Unió tenia previst –i assumit- aprovar els pressupostos del 2012 amb el concurs del Partit Popular. Per als convergents, aquesta era l’opció més còmoda i la més sensata. El govern de Mariano Rajoy ha decidit que la col·laboració dels nacionalistes catalans en l’aprovació de les mesures legislatives més difícils els evita la soledat del porter davant el penal. Per tant, el suport del PP a Catalunya és una manera circumstancial d’agrair els serveis prestats. Per als convergents, els debats amb el PSC o amb Esquerra Republicana per mirar de posar-se d’acord en els comptes anuals suposava un tràmit excessivament costós. A Barcelona, doncs, pau, i a Madrid, glòria.

És raonable, també i per tant, que Artur Mas entengui que aquest quid por quo ha de continuar. L’acord entre les dues forces resol la precarietat parlamentària de CiU al Parlament i alleuja la solitud del PP al Congrés. Tant els populars com els convergents, a més, són conscients que han de prestar-se suport mutu a l’hora d’aplicar la política d’austeritat i de reduccions a què els dos governs s’han compromès. ¿Com pot desentendre’s el Partit Popular de Catalunya de les decisions de Convergència i Unió si són semblants a les que ha de prendre Mariano Rajoy a Madrid? Ni la política pot ser tan incoherent.

El president de la Generalitat no perd de vista, però, que aquest acord implícit no pot arribar al final de la legislatura. Artur Mas té molt presents els resultats electorals que va haver de patir CiU com a conseqüència dels pactes del Majestic. Mas ha pres perfil propi dibuixant un horitzó nacional més ambiciós que el que va assumir Jordi Pujol. Si es presenta a les pròximes eleccions encara de la mà del PP, sense un pacte final com el que ha exigit i amb una”transició nacional” que no sigui més que una transacció, les urnes el castigaran. Per tant, el líder de CiU té molt clar que l’any que ve a tot estirar hauran de començar els gestos d’allunyament dels populars.

Però dos no es barallen si un no vol. Les intencions d’Artur Mas poden complicar-se molt si el Partit Popular les curtcircuita. Els dirigents del PP de Catalunya, per exemple, avisen aquests dies que Mariano Rajoy té previst presentar en els terminis que marca la llei una “bona proposta de pacte fiscal”. És difícil de creure. Però, si Rajoy està disposat a canviar el rumb del PP per aconseguir finalment la centralitat que necessiten a Catalunya, totes les intencions de CiU quedaran en evidència.