Estem veient com diàriament des de fa gairebé 5 anys, la banca té un paper protagonista, de vegades molt més que la política i gestió, en el nostre dia a dia. Cada dia, per sort nostre, es fa més visible el seu poder i la importància que té en les nostres vides. Desnonaments, falta de liquidat, EROs a tort i a dret, compra de deute sobirà, repartiment de primes extraordinàries, aportacions de diners governamentals per evitar fallides...Crisi.

Totes aquestes paraules i frases ens envolten quotidianament projectades a tort i a dret pels mitjans d'informació, fins a fer-nos familiars aquests conceptes, el tema és que per a la gran majoria de la població son paraules buides, conceptes que no volen dir res o que per la seva dificultat tècnica sens fa creure que som tant ignorants, que més val que no ens n'ocupem, que no és cosa nostra. Per exemple, en la majoria de butlletins informatius de les radios podem arribar a escoltar cada hora quin és el comportament de la borsa i si l'Euro puja o baixa i si les agencies de qualificació han dit això, han dit allò, com si la gran majoria d'oients o lectors, fóssim inversors o tinguéssim accions sota el coixe. Que estrany sens faria que ens diguessin a cada butlletí informatiu quin és el preu de l'arròs, del blat, de les mandarines o quin és el peix d'oferta, tot i que fora més útil per la majoria de mortals.

És en aquest punt, arriba un moment en que aquesta informació que un no digereix, és quan es torna soroll. És quan ja t'has desconnectat del autèntic significat de les paraules. Tan se val el que diguin, ni ho entenc, ni en podria fer res, qui soc jo?. És una forma meticulosament acceptada d'alienació. Els que en saben se senten més forts doncs es pensen que dominen un llenguatge i els que no en saben passen a ser peons d'una partida a la qual ningú els convida. És en aquest punt quan fas que la gran massa perdi l'interès, només és soroll.

Recordo que va ser en la primera època de l'expresident Aznar que es va posar de moda dir cada any o cada mig, pels telenotícies i com a titulars, els beneficis que tenien determinades empreses, com Telefònica, Repsol, Argentaria... algunes d'elles eren propietat pública i es van vendre a mans amigues privades per ses senyories del PP. Ens deien que no eren rentables i després passat un temps ens fotien pels nassos sense que ens alteréssim, quants de diners havien guanyat respecte l'any l'anterior. Alhora, aquestes xifres se'ns donaven immerses en un to patriòtic, com si ens n'haguéssim d'alegrar de que una colla d'accionistes de ves a saber on, s'haguessin embutxacat milers de milions. El mateix ha passat durant anys amb "la Caixa", Gas Natural o Aigües de Barcelona, en to catalanista, com si els catalans ens haguéssim de sentir orgullosos de que una empresa que fa els diners a costa dels catalans reparteixi aquests dividends entre accionistes privats de ves a saber on.

Ara ja estem acostumats a aquest soroll, ens han adoctrinat de tal forma que les bestieses que es diuen cada dia en els mitjans de comunicació ningú les qüestiona i menys encara els que creen opinió, doncs son experts de la verborrea i cobren per això, per no dir res, per no fer res, per fer soroll.

Quan ens explicarà algun economista de forma didàctica, com es crea el diner. Com és que un banc et dona uns diners que no té, gràcies a que tu estàs disposat a pagar el deute? Com és que el BCE (Banc Central Europeu, banc públic, de tots) dona diners als bancs a l'1% i tu o jo els hem de demanar al banc a canvi d'un 4, 5 o 6% (tirant baix)? Com és que el govern de la Generalitat ha de demanar en préstec uns diners per pagar les pagues extres dels funcionaris a la Banca a un interès proper al 6%, quan un dia o dos abans aquesta mateixa Banca ha aconseguit diners del BCE a l'1%? Com es possible que època de retallades salarials el BBVA, per posar un exemple, hagi repartit 50 milions d'€ entre els seus directius i que gran part dels seus clients (molts d'ells víctimes de retallades), ni ho sàpiguen (per soroll), ni hagin tret els seus diners d'aquesta o altres entitats? Com és que ningú ens diu que encara tenim la paella pel mànec, que els diners es fan amb el capital humà amb les hores de treball que cadascú fa i els bens que compra i acumula? Perquè ningú ens explica com d'endeutats estaran els nostres fills i els nostres nets gràcies als peatges a l'ombra o gràcies als diners que "exitosament" el nostre govern aconsegueix emetent deute? Perquè els governs no poden emetre la seva pròpia moneda i han de demanar-la als bancs?

Per quan una classe instructiva? Per quan els mitjans de comunicació, si més no els públics estaran al servei del poble? Quan acceptarem que les coses es poden fer d'un altre forma, que tot plegat es propaganda per beneficiar els de sempre, que la por és el seu domini i que acotar el cap no ens farà lliures?

Grans preguntes, grans reptes.