Any 2012. Continuem immersos de ple en una fiscalitat abusiva i totalment confiscatòria en aquest petit país anomenat Catalunya, ignorant-se els més elementals principis de justícia tributària que marca la Constitució Espanyola. Així, i comparant els diferents impostos amb la resta d'Espanya, resultem ser per golejada la Comunitat Autònoma amb una fiscalitat més elevada.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques: Pels exercicis 2012 i 2013 l'IRPF a pagar pels contribuents per les rendes derivades bàsicament del seu treball pot situar-se fins a un tipus marginal del 56% (o sigui, que de cada 100 €, en podem pagar 56 €). Això resulta de sumar la tarifa estatal, l'autonòmica aprovada en el seu dia pel govern tripartit i la complementària recentment aprovada pel govern central per a fer front al dèficit públic. En altres Comunitats Autònomes, sumant les tres tarifes, el tipus marginal màxim pot situar-se en un 50%, o sigui, un 6% inferior al nostre regne feudo-fiscal. Val a dir que aquest tipus del 56% sols és superat per Suècia on el seu tipus marginal màxim d'IRPF se situa en un 57%, encara que evidentment els serveis i ajudes prestats per aquest país disten anys llum del nostre.

El conseller d'Economia ja ha dit que la tarifa autonòmica no es rebaixarà a l'alçada de les demés Comunitats Autònomes i, per tant, en aquest petit regne tindrem l' IRPF més espoliador de tot l'Estat Espanyol.

Impost de Transmissions Patrimonials: Aquest impost s'aplica en general a la compra d'habitatges i vehicles de segona mà, amb uns tipus de gravamen del 8% pel cas d'immobles i 5% pel cas de vehicles. A la resta de Comunitats Autònomes s'apliquen uns percentatges inferiors que al nostre regne feudo-fiscal i, en conseqüència, estem perdent poder adquisitiu respecte als contribuents amb la residència fiscal fixada a altres Comunitats Autònomes.   

Impost sobre el Valor Afegit: Aquí es tracta per igual a tots els contribuents de l'Estat Espanyol doncs el regne feudo-fiscal de Catalunya afortunadament no hi té competències normatives per augmentar-ne la pressió fiscal en els seus contribuents (representats pels vassalls, la burgesia o la noblesa). Aquí es graven les compres de béns i serveis efectuades a empresaris o professionals per part del consumidor (per exemple, per la compra d'habitatges i vehicles nous, per la compra del supermercat, pel servei rebut de l'arquitecte o advocat, etc). De moment el tipus general és el 18%, el reduït el 8% i el superreduït el 4% (aquest s'aplica de forma prorrogada pel 2012 a la compra d'habitatges nous per intentar incentivar el mercat immobiliari). De totes formes s'acosten increments d'aquest tipus per sobre el 20%...qui s'atrevirà a consumir?

Impost sobre Actes Jurídics Documentats: Aquest impost s'aplica bàsicament per atorgar un document notarial, com per exemple una escriptura pública (sigui de compravenda, d'obra nova, de segregació, de divisió propietat horitzontal, etc). Doncs també al nostre regne feudo-fiscal és més car anar al Notari que a la resta d'Espanya, ja que apliquem un 1,2 % d'impost respecte al 0,5% que hi apliquen la resta de Comunitats Autònomes.  

Impost sobre el Patrimoni: Aquest gravamen s'ha reintroduït per gravar la simple tinença d'un patrimoni superior a 700.000 €, encara que no està clar al nostre regne feudo-fiscal si el mínim exempt per no tributar són 700.000 € o 108.000 € sobre el valor total dels béns (diners, immobles, vehicles, accions, deute públic, etc). De ser 108.000 €, ens trobaríem que la classe mitjana catalana pagaria aquest impost mentre que la resta de classe mitjana estatal deixaria de pagar-lo a les seves Hisendes Autonòmiques.

Impost sobre Successions i Donacions: Per fi tenim al nostre regne feudo-fiscal un impost similar a la resta d'Espanya. Així, per rebre una herència de pares a fills, de fills a pares o bé entre cònjuges es bonificarà un 99% la quota a pagar i sols s'ingressarà el 1% restant, el que a la pràctica suposa l'eliminació d'aquest impost entre aquests Graus de parentius (no entre els Graus de germans, tiets, nebots o estranys!) i, per tant, l'abolició d'una greu injustícia històrica patida pels contribuents catalans.

En conclusió, si a Catalunya rebem una espoliació fiscal molt superior a la resta d'Espanya en tots els impostos on podem normativitzar, excepte el de Successions i Donacions que recentment s'ha modificat, és única i exclusivament per culpa dels nostres governants i no "de Madrid", ja que han utilitzat les competències normatives en tots els impostos sols per augmentar la pressió fiscal als seus súbdits, que al igual que a l'Edat Mitjana pateixen les conseqüències de viure en un petit regne aïllat de la realitat i dissenyat per lucrar als senyors feudals (representats pels governants) a costa del poble (representat pels vassalls, la burgesia i la noblesa).