Fins que no entres en el món de la maternitat/paternitat no t'adones del poc en compte que aquesta societat té els nens. Com si, de fet, no acabessin d'importar gaire fins que no són crescudets. Parlo de la primera etapa de la infantesa, una de les més importants de la nostra vida. La majoria de ciutats són "poc", per no dir gens, amigues dels nens. Però per no generalitzar em centraré en la meva, Manresa.

Quan vas en cotxet amb un bebè t'adones que és una ciutat no-adaptada, i et preguntes què en deuen pensar els que han d'anar en cadira de rodes. De rampes, en aquesta ciutat, n'hi ha més aviat poques. L'altre dia se'm va acudir passar pel pont de les Escodines i gairebé defalleixo en l'intent: encara no hi ha rampa per baixar les escales que comuniquen aquest barri amb el pont. Entenc que a la zona no s'hi han acabat les obres però una rampa és absolutament necessària i urgent.

Però no són només els problemes de mobilitat amb un nadó el que em fa arribar a la conclusió que Manresa és una ciutat "poc" amiga dels nens. Feu un cop d'ull als parcs infantils. Heu anat últimament al de la plaça de l'Institut? Alguns dels tobogans o espais on se suposa que els nens han de jugar estan rovellats! Sí, sí, rovellats! La resta? Doncs a la majoria hi ha poca ombra i a l'estiu has de vigilar si no vols morir d'insolació. A més, curiosament els tobogans sempre són d'aquella cosa metàl·lica platejada que de maig a octubre és més apte per a cuinar-hi que no pas per a fer-hi baixar els nens de cul. Tinc por que algun dia algun no acabi amb cremades de segon grau si baixa per algun tobogant bullint!

Els locals (restaurants, bars, cafeteries...) on hi ha cambiadors gairebé es poden comptar amb els dits d'una mà i en la majoria hi ha poc espai per a poder-hi entrar amb un parell de cotxets i aparcar-los en algun racó. Definitivament, no es té en compte que en aquesta ciutat també hi viuen nens, i no pocs, precisament. I sí, s'han de distreure, han de jugar,... i les seves mares i els seus pares es mereixen també, ser tinguts en compte. Tampoc és demanar tant!