Actualitzat el 29/07/2007 a les 12:53h

Segons ens explica el professor i economista Alberto Alesina en el recomanable llibre The size of the nations, els països petits, a hores d’ara, poden ser molt més viables econòmicament que no pas els grans estats tradicionals, els quals cada cop són més ineficaços i costen més de mantenir. És un fet que en acabar la Segona Guerra Mundial hi havia 76 països independents, mentre que actualment n’hi ha prop de 200. Un increment   indissociable de l’extensió de la democràcia i del creixement de les relacions internacionals, i que mostra la viabilitat dels petits estats, que se’n poden sortir molt bé en l’actual entorn globalitzat, marcat per la revolució digital i de les telecomunicacions. És més, hem arribat a un punt on les secessions poden ser menys costoses que mai.

A diferència d’abans, en què el nacionalisme era associat al predomini d’un país sobre un altre i a la bel·licositat, els nacionalismes actuals —afirma Alesina— s’han fet més “liberals”: podríem dir que ara l’ideal és ser petit però obert al món i independent. Per tant, ja va sent hora de prescindir de certs clixés desfasats que no es corresponen amb la realitat. Així, malgrat haver-se aparellat habitualment el nacionalisme amb el proteccionisme, veiem com triomfen econòmicament els petits estats nacionals democràtics i oberts, davant l’estupor dels grans estats. I això pot ser igualment possible per a les nacions sense Estat de la Unió Europea, que —amb uns dirigents prou perspicaços i agosarats— podrien fruir d’una nova energia i accedir a mercats més amplis sense passar per l’anterior sedàs estatal, tot acumulant cotes cada cop més altes de sobirania..

Per aconseguir aquesta renovació hauríem d’optar —com recomana la professora Montserrat Guibernau— per un catalanisme cosmopolita, per un relleu generacional a la cúpula dels partits que refés l’actual discurs, i per un acord transversal en els temes de més relleu. Potser és l´única forma d‘encarar els grans canvis històrics a què ens enfrontem, els quals, en el transcurs d’una generació, ens poden dur a hipotecar el futur del país.