manuel fraga ha estat un personatge històric en la españa actual, això no té volta de fulla. Però cridar tolerant demòcrata a aquest senyor és passar-se tres pobles. La labor de este político no ha sido otra que intentar dejar amarrado todo lo que el sistema político anterior pudo conseguir. Ha sido como el indio que en las películas de cow-boy con sus ramas intenta borrar las pisadas para que no sigan el anterior camino de los hijos de la dictadura española. Camaleó fins a la seva mort, calamar durant la seva vida, trepant amb l'altra mitjana españa durant la seva joventut, fidel i lleial amb la oligarquia espanyola... així es van forjar tots els tituls dels grans d'España... i així seguim.

Veig que la majoria de comentsristes s'empassen la brossa d'aquesta article, l'engany pervers que amaga.

Sembla que critica a Fraga però fixeu-vos en que afirma que ella voldria Fragues catalans per lo patriota que va ser. Per a ella, com per a Fraga, el patriotisme justifica la dictadura, la repressió i l'assasinat, doncs?

Fraga era llest com una centella, afirma.

Diu que Fraga és anticatalà. Però ho troba del tot normal, si fins i tot Catalunya n'està plena d'anticatalans...i a les entranyes del poder ni més ni menys. Com ella.

Tot al més pur estil CyUenc: Volem la llibertat de Catalunya però dins d'Espanya perquè ells són els millors, els autèntics, n'hauríem d'aprendre d'ells, fixeu-vos com ens maltracten, ho fan de meravella. Si fossim com ells no aniríem tan malament.

Com ja he dit abans, FÀSTIC

Como Tú eres español (aunque no lo parezca) nos lo podrías explicar...

De hecho tienes razón que tenemos costumbre de castellanizar los nombres...se me ocurren algunos ejemplos...

Julio César (Gaius Iulius Caesar)...Gustavo Adolfo de Suecia (Gustav Adolf)...Isabel II de Inglaterra (Elizabeth Alexandra Mary)...

¿Por qué no llamarlos como era/es su deseo en latín, sueco e inglés?

No lo se...pero si lo hacemos con estos grandes personajes de la Historia...¿cómo negárselo a insignes políticos de España?

Incluso Tú...querido Jorge...mereces el mismo trato y respeto que ellos...

Aunque no te lo creas...

Jordi 1963, jo si ho entenc, el fet de traduir els noms propis per part dels espanyols respon principalment a dos motius, el primer és fruit de la incultura i l'educació rebuda, i el segon és per una reacció colonialista i de negació de la cultura catalana. Potser ja va essent hora que els responguem de la mateixa manera i quan ens presentin a algú que es diu Mercedes o Francisco, per posar un exemple, a partir d'aquest mateix moment passem a tractar-los de Mercè i Francesc, de ben segur que els farà molta gràcia.
Oi que quan als espanyols els presentem el nostre gos que li diem Black, no li diuen Negro? doncs per que quan tu o jo ens presentem ens diuen Jorge o Juan?

Perque alguns espanyols tenen tendencia a castellanitzar els noms propis.És una cosa que no m´entra al cap

Ahir va morir Manuel Fraga Iribarne, protagonista important de la Història recent d’Espanya. És una mort que com totes les morts porta dolor perquè tothom deixa al darrera gent que se l’estima, i per tant des del punt de vista personal és un fet trist. Però Manuel Fraga és més que aquesta persona, és un actor de la Història. La notícia s’ha tractat de forma bastant elegíaca i manipulada. Molts mitjans de comunicació han parlat de Manuel Fraga com un líder fonamental de la transició (així ens ha anat). La transició espanyola modèlica que ens han venut és un mite, que es sosté en la deformació del passat i en l’oblit. La dictadura mai no ha estat jutjada ni condemnada, aquest és el punt de partida de l’estat espanyol actual. Es parla de Fraga de pare de la Constitució, aquesta Constitució que avui més que llei de consens és llei de mínims, una Constitució que va ser el compromís màxim arrencat a l’Antic Règim Franquista, una Constitució aprovada el segle passat, però que no pot ser qüestionada, ni objecte de reflexió ni de reforma. A Fraga se li reconeixen seixanta anys de servei públic, posant al mateix nivell en el còmput els anys de la dictadura i els de la democràcia. Finalment l’actual president del govern, que d’altres temes no parla però ahir va trencar el seu silenci, el qualifica com un apassionat per la llibertat. S’ha obviat de forma conscient aprofundir en temes com les seves autoritàries opinions, la participació activa en governs que van fer de la repressió l’estat habitual, i el fet que mai no rectifiques cap de les seves accions durant la dictadura. Aquesta línia editorial, tan poc objectiva va ser una tònica general en una gran part dels mitjans de comunicació.

La mort no és la revenja de la vida i no pot ser l'ocasió per profanar les tombes, però tampoc ens converteix en millors persones, ni esborra els errors, la mort no pot ser l’excusa per reescriure la Història.

Alguns contemplaven amb satisfacció Baltasar Garzón portant a judici als responsables de les dictadures xilena i argentina quan la Constitució Espanyola blindava els crims comesos per la dictadura espanyola. Hipòcritament som molt crítics quan els oblits es produeixen respecte a altres països o altres ideologies. Si a Alemanya algú obviés condemnar el nazisme tothom s’horroritzaria. Jo també estic d’acord amb el punt de vista que sosté que aquesta és una etapa nefasta de la història d’Europa i també crec que no es pot oblidar aquest període històric, ni es pot maquillar, ni s’ha de reinterpretar per justificar-lo. Però, no és el mateix que s’ha fet a l’estat espanyol amb el franquisme?, no és el mateix que van fer ahir els mitjans de comunicació quan van passar de puntetes pel passat compromès de Fraga amb la dictadura?. Per què ens escandalitzem doncs quan en altres països es deformen els records de la mateixa manera que s’ha fet aquí de forma continuada?

Sra. Alós, despues de leer lo siguiente, publicado en ND:

"El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el Govern han fet públic un comunicat a través del qual expressen el seu condol per la mort de l'exministre de Franco Manuel Fraga Iribarne. Al comunicat, se'l defineix com a "personatge important en la vida política espanyola i gallega en la segona meitat del segle XX" i trasllada el seu condol tant a la família com al PP, "per la mort de qui n'ha estat un dels polítics actius més destacats de la història recent espanyola".

A través del comunicat, l'executiu català també expressa el seu condol al poble gallec pel que va ser el seu president durant 25 anys."

Si a usted le parece mal lo politicamente correcto, entonces pida responsabilidades al presidente de su partido y de la Generalitat ¿NO?

A veure, cal parlar clar, en Fraga Iribarne era un assassi, dons ell va signar dins del consell de ministres totes les penes de mort que el dictador Franco donava el vist-i-plau, assent ell ministre aixi con d'altres. Quan un cap d'estat aplicar la pena de mort, s'ecuda amb la legal·litat per assessinar.

Però no us enrecordeu que ho varen deixar tot "atado y bien atado" amb la constitució que varen fer els mateixos de sempre.

Despres de dir tantes veritats, com es pot menjar que CiU pacti,amb els que an mamat democracia de quest senyo.
La mala transicio,ames den Carrillo, tambe i avian catalans.
Pacta per responsabilitat, ja no cola.

Adrià, que potser ets un admirador del Fraga?. Si t'ofén que aquesta articulista escrigui que aquest senyor era anticatalà, és que t'ho has de fer mirar, noi!

Marta, no te n'oblidis dels fets de l'església de Sant Francesc de Vitòria quan el Fraga era ministre de l'interior: 5 morts i 90 ferits de bala. Aquest Fraga no ha tingut mai escrupols, era un de tants "demócratas españoles" del PP

Si, noia, ja tens raó. Això de la Transició va ser una bona enredada!

Probablemente mas que usted.

He quedat garratibat en veure que en qüestió d'hores -contràriament al costum d'aquesta secció- heu substituït un article que aixecava la moral i feia llum al camí dels Catalans amb esperança i en positiu signat per en Santiago Espot, per un carregat d'auto odi i falòrnies contra els Catalans signat per Marta Alòs.
Ambdós molt clars i ben escrits, en això res a dir. Però jo creia que teníeu una línia editorial diferent, del tot contrària al motiu de la meva queixa.

Aquest article fà fàstic.

Perdoneu que sigui tan concís i groller però es que la resposta donaria per a un llibre sencer.

Doncs a Fraga l'hi ha passat com a en Carrillo. De totalitari, ha passat a demòcrata. Tothom té el dret a canviar, o no ?