A dia 13 de gener de 2012, s’havien presentat varies ofertes no vinculants al Banc d’Espanya per adquirir Unnim, abans Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa, però únicament n’hi ha dues amb interès real de adquirir-la, com són Iberjcaja i Popular, i està previst que abans de finals del més vinent ja s’haurà adjudicat a alguna d’elles.

Amb aquesta segona fusió, inexorablement, morirà l’entitat que va ser creada pel bisbe Josep Morgades Gili, en data 19 de juliol de 1886, amb l’ajuda de diferents fabricants locals, amb l’esperit de suavitzar les tensions existents desvetllades pel desenvolupament industrial, i que va servir també per modernitzar els instruments de previsió creats fins aleshores, tals com són els monts de pietat, els dipòsits rurals, les confraries, entre d’altres. Va néixer doncs per ajudar la industrialització de la comarca, i especialment els treballadors de Manlleu i d’Osona.

Ara bé, l’interès d’Ibercaja en l’adquisició és molt diferent, atès que únicament pretenen guanyar volum, per tal que la Caixa de Saragossa se situï entre les entitats mitjanes com són Catalunya Caixa, Unicaja, Novagalicia, Kutxabank, entre d’altres. A més d’aquest, té un altre interès que és estar-se ben posicionada per a una segona onada de fusions que tot sembla que hi haurà properament.

Respecte el Popular, s’especula que atès que el Banc Sabadell l’ha relegat a la sisena posició de bancs a nivell espanyol, la adquisició d’Unnim podria permetre recuperar la posició perduda, gràcies a l’actuació conjunta amb un banc francès, Credit Mutuel, que els permetria també incrementar la seva quota de mercat a Catalunya.  

Sigui quina sigui la entitat adjudicadora, és una mala notícia per a tots els osonecs, doncs d’aquesta manera serà impossible donar compliment als seus principis fundacionals, que estaven plasmats en l’article 1 del seu Reglament, de la següent forma: “La caixa és un establiment de beneficència destinada a rebre i a fer productives les economies de les persones corresponents a les diverses classes de la societat i principalment als treballadors de Manlleu i de la comarca d’Osona”.

És una mala noticia, òbviament, perquè cap d’aquestes entitats tindrà la prioritat de seguir els seus principis fonamentals, inspirats pel bisbe Morgades, especialment actuar en la recerca del benestar de les famílies de la comarca d’Osona.