Des que Oriol Junqueras va ocupar la presidència d’Esquerra l’estratègia dels republicans ha canviat. Ara ja no busquen el descrèdit i el desgast sistemàtics de Convergència i Unió ni anteposen l’acord amb el PSC a qualsevol altra eventualitat. Com a conseqüència de l’examen de consciència que han fet els nous dirigents del partit després d’haver patit tres derrotes electorals encadenades, Esquerra impulsa una nova política en la qual el pacte amb els “regionalistes de dreta” –tal com titllaven els convergents l’anterior cúpula presumptament independentista- és no només factible sinó fins i tot convenient.

Per això el president d’Esquerra ha ofert a Artur Mas el seu partit per negociar els pressupostos del 2012. Aquest acord seria una bona manera de constatar un canvi en les prioritats del partit republicà. I també una oportunitat per ocupar l’espai de centralitat política que Esquerra ha perdut malgrat haver tocat govern i poder durant set anys.

Però el problema ara són els interessos de CiU i del mateix Mas. Ahir Oriol Junqueras ho va explicar amb encert: “Si el Govern no arriba a un acord amb ERC, no serà per una qüestió tècnica, sinó per una qüestió de prioritat política”. És exactament això. La prioritat política d’Artur Mas és assegurar-se una governació còmoda a Catalunya –més o menys, la delegació del PP l’hi pot garantir-, resoldre d’una tacada els equilibris en les tres grans institucions del país –Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona- i, a més, deixar oberta la porta que permet pagar la nòmina als funcionaris, que és la de les transfusions d’ingressos que li pot subministrar el govern de l’Estat.

En aquesta “prioritat política” Esquerra hi compta ben poc. Quan José Montilla pretenia presidir la Generalitat, després d’haver perdut les eleccions, comptava amb un govern del PSOE a l’Estat que li podia assegurar la intendència i, a més, la participació d’Esquerra li garantia la majoria a la Diputació de Barcelona i, la seva complicitat, l’estabilitat a l’ajuntament de la capital. Va ser el moment d’or dels republicans. Moment perdut. Ara Esquerra Republicana no pot posar gairebé res de tot això al plat de la pròpia balança en el pacte amb Convergència i Unió. Però el problema dels convergents és que l’exclusió dels republicans només els assegura una majoria precària al Parlament i un govern poc desitjat a la Diputació de Barcelona. A més, aquesta opció, la de l’acord amb el PP, complica extraordinàriament les dues grans propostes d’Artur Mas en la campanya electoral: el pacte fiscal i la transició nacional. El rebuig de CiU a la proposta d’Esquerra no els salva la vida. Més aviat els la pot amargar molt.