Mort o por? L’opció és entre un Rajoy tonto (que no podia imaginar el dèficit i ha de contradir-se apujant els impostos) o un Rajoy dolent (mentider que ja sabia que faria el que negà de forma persistent)? Ostres, el mateix ens van preguntar de Zapatero fa quatre dies...

Què preferiu, els nostres “llestos” que ni amb el secret de sumari violat són capaços d’admetre que els empaperaran de dalt a baix (millets, chaves, palmerencs, reialeses vàries...) o aquest suís exemplar que dirigia un banc i cessa a la menor sospita que va afavorir la dona broker? No és que la mida importi, però entre els suposats 55.000 euros del cas suís i els comprovats milions per les orgies andaluses, els afavorits del cas Palau o les “petiteses” d’aquell president que va convèncer una Maria de la Pau a tapar-se el nas per recolzar el PP hi ha un matís, oi? I quina seria la vostra opció si heu d’optar entre aquestes dones de govern per quota, de currículum inflat no sé a sant de què, o aquell alemany avergonyit per haver fet el que és més comú a l’acadèmia espanyola, plagiar i refregir els demés per alleugerir els terminis de la tesi?  

I si parlem de la butxaca més privada, què escolliu, el sou mínim de misèria d'aquí, o el més alt, sense subsidis ni indemnitzacions per a l’atur, que tenen els andorrans? Em direu, “ho volem tot”, perquè tot això s’arregla amb la independència. I sí, anem frescos, si pensem que ens podem endur sols la bona pasta, oblidant que gran part de la que ha estat malmesa (de pasta, vull dir) té el millor copyright català. Que els d’aquí i els d’allà, tràmit el pont aeri, es reuneixen en tertúlies amicals que just prenen aquest nom. I no es diferencien quan ells també exerceixen el seu dret a escollir: entre aquest o l’altre “cole” estranger, on defugir el filtre de la selectivitat per escollir (altre cop) la carrera preferida, on aprendre l’única llengua que no acusen de colonitzar-nos, quan serà justament la que ho arrasi tot...

Entre mort o por, prefereixo mort. Perquè sols morint podem renéixer. Tot està per fer, tot és possible, però el preu del somni és, com sempre ha estat, la vida.