Cada vegada que CiU coincideix amb el PP hi ha qui s’esquinça les vestidures. Són persones convençudes que, dels dos eixos al voltant dels quals gira la política catalana, sempre hauria de passar primer el nacional. Aquesta tesi se suporta en part en el discurs public utilitzat per Convergència i Unió. Un discurs que va ser molt present en les últimes eleccions, fins i tot en els parlaments de Duran-Lleida. Tanmateix, quan ha arribat el moment d’actuar, de prendre decisions i afrontar la crisi, Artur Mas ha optat amb força claredat per l’eix esquerra-dreta. Encara que mantingui sobre el paper l’opció de la geometria variable.

En aquest sentit s’ha d’entendre que els nacionalistes votin amb Rajoy “a canvi de res”. Perquè en realitat estan assumint una línia ideològica determinada. No els fan gaire mal als ulls els ajustos proposats i creuen, a més, que han de tenir content el seu aliat preferit per les decisions que s’han de prendre a Catalunya. El govern de la Generalitat  ha d’aprovar uns pressupostos que agradaran més a Montoro o a De Guindos que a Oriol Junqueras. Són moments difícils en el terreny socioeconòmic, i les possibles solucions també es busquen en l’àmbit socioeconòmic, i no pas en el nacional. És com si CiU suggerís: el dret a decidir pot esperar.

Tampoc es tracta d’una novetat tan extraordinària. Moltes de les decisions estratègiques del govern de Jordi Pujol,  o la mateixa constitució del Tripartit, van respondre a aquesta prioritat per l’eix social. Si no, com és que va trigar tant a arribar la reforma de l’Estatut. I quan va arribar, per cert, a uns quants els va convèncer encara més que donar prioritat a l’eix nacional només portava que maldecaps i decepcions.

A dia d’avui, sembla molt més amiga d’Artur Mas Alícia Sánchez-Camacho que Junqueras o Navarro. I no serà perquè aquests dos no hagin fet gestos per incorporar-se a la llista de Facebook del president. Però Mas prefereix el suport d’algú que no li qüestionarà l’impost de successions, o amb qui es posarà aviat d’acord sobre l’aplicació del tiquet sanitari. Algú amb qui coincideixi en el tipus d’austeritat que cal aplicar. I el pacte fiscal? Ui, sí, ja en parlarem.