En temps de crisi econòmica, la cultura sempre va al davant a l'hora de passar per cal sastre. De fet, la cultura també ha estat l'ase dels cops fins i tot en èpoques de bonança. Els recursos públics destinats a la cultura al nostre país sempre han estat molt per sota dels que destinen altres en els què ens emmirallem. Es relativitza la despesa pública destinada a cultura al desgavell o al caprici luxós. Destinar diners a cultura no és una despesa sinó una inversió creativitat i innovació que contribueix al desenvolupament humà i, d'una manera directa o indirecta, també toca al potencial econòmic i al PIB. Un 2,6% del PIB de la UE són indústries culturals i creatives, que generen molts llocs de treball!

No anem bé si fem anar la mateixa vara de mesurar de la productivitat, que ens sembla útil per parlar de mercat, i l'apliquem a la cultura. La cultura no és ni ha de ser sinònim exclusiu de producció per al consum, com és el cas de la programació brossa que venen compulsivament els mitjans privats o les propostes monopolístiques d'un model d'oci comercial i hegemònic al servei de l'audiència fàcil. Ens cal el maneig lliure, no només comercial, de la cultura, que és un dret universal i de fonament democratitzador, per a facilitar la capacitat crítica i la nostra consciència col·lectiva. Per això cal el compromís de l'administració: és de dret. La cultura canalitza allò que martelleja la nostra consciència per no deixar-nos indiferents tot fent-nos pensar. De fet, la cultura és germana de la constància del "no deixar d'aprendre mai".

Aquesta setmana recomença el Tastautors 2012, el cicle de músiques de petit format, a Cardedeu. Allò que va néixer com un homenatge a l'Ovidi Montllor, amb molts pocs recursos i des del voluntariat juvenil, arriba enguany a la 8a edició, rampinyant recursos i sinèrgies per proposar un cartell de música de casa nostra en directe i a preu assequible. Entre els artistes d'enguany, Andreu Valor, un cantautor valencià de la nova fornada de cançó d'autor als Països Catalans, presenta el seu treball finançat popularment mitjançant l'eina de micromecenatge Verkami. Són models de combat per la creativitat viva.

La cultura malviu però sobreviu, perquè sempre ha patit del mateix mal, de rebre sempre les engrunes. Cal consumir-ne de les nostres butxaques i reclamar que no desaparegui la inversió pública, per poc que es pugui, per donar-li corda a base de grans de sorra. I visca la música viva del país! Visca la cultura!