Actualitzat el 13/07/2007 a les 17:23h

A casa nostra encara hi ha força confusionisme al voltant de determinats conceptes, especialment pel que fa a tot allò relacionat amb el fet nacional. A més d’una força política, però, ja li va bé la persistència d’aquesta confusió, i no li interessa fer cap aclariment conceptual o ideològica. Tanmateix, això no és ètic ni just, a banda que tampoc no ens ho podem permetre.

Resulta profundament injust equiparar sistemàticament el concepte de nacionalisme amb el de xovinisme i, també, vincular-lo tòpicament al racisme, al bel·licisme, a la insolidaritat i a tota una sèrie d’actituds negatives. En realitat, el significat de “nacionalisme” depèn dels referents als quals l’associem, igual que, per exemple, els mots “república” o “socialisme”. Així, és evident que la lluita dels kurds, els kosovars, els timorencs o els tibetans per alliberar-se no té res a veure amb els excessos comesos des dels aparells estatals respectius per individus com Milosèvitx, els dirigents de l’antiga URSS, Suharto, Ataturk i tants d’altres.

I si tornem en aquest Estat, algú es pot creure que tots aquells polítics que es reclamen no-nacionalistes ho són realment? Si us plau! És ben bé allò de la palla a l´ull de l’altre i la biga al propi.

Si bé és cert que el mot “nacionalisme” té mala fama i pot ser mal interpretat, això no hauria de ser mai un obstacle a l´hora d’exigir el màxim autogovern possible. Al contrari, hauríem d’agafar el bou per les banyes i superar les limitacions semàntiques. Seria molt beneficiós, doncs, poder prescindir d’aquest mot i emprar sense complexos termes com sobiranisme, nacionalisme d’emancipació o, millor encara, simplement “catalanisme”. No és sobrer apuntar que el veritable catalanisme sempre ha estat un moviment popular i emancipador, i que no té res a veure amb el regionalisme intervencionista i, menys encara, amb l’espanyolisme, que abussivament han intentat apropiar-se el terme. Per tant, en la mida que ens deixin recuperar-ne el sentit original, el mot “catalanisme” es revela com el més adequat per ser usat quotidianament en substitució de “nacionalisme”.