Fa dies escrivia en un article d’opinió que ja feia temps que els vents que bufen de Ponent, anunciaven un altre cafè per a tothom. De fet el rum-rum madrileny va engegar màquines amb la cantarella que el mal de tots els mals, (tot i què les mirades s’encaraven, com sempre, cap a Catalunya), provenia de les comunitats autònomes. Aquella Constitució espanyola que es va aprovar l’any 1978 amb el soroll de sabres per darrera i per davant i que encara ens encotilla fins l’ofegament, va inventar un artefacte maquiavèl·lic anomenat comunitat autònoma que, en un acte de cinisme embolcallat d’una aparent màcula democràtica, dividia políticament i administrativament l’Estat espanyol en disset comunitats (més dues ciutats autònomes (?)), tot i què la veritable intenció que de tan clara enlluernava, era la uniformització de tot el territori per així aigualir les aspiracions d’una nació: Catalunya. I dic només Catalunya perquè el País Basc va ser (val a dir que amb els ajuts històrics de la fidelíssima Navarra franquista, tres guerres carlines ....i ETA) tractada de manera diferenciada.

Per això la disposició addicional primera de la Constitució diferencia un dual sistema de finançament: el règim foral (País Basc i Navarra) i el règim comú (per la resta de mortals que, entre d’altres bestieses, ens equipara amb Extremadura o Andalusia!). Per tant, quan Madrid tanca l’aixeta, el País Basc continua caminant mentre que Catalunya es paralitza. Doncs bé, crec que ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i dir que ja n’hi ha prou. Que mentre nosaltres que som els principals productors de cafè només ens toca el marro del fons de la tassa, els subvencionats,  els que tenen la més alta taxa de funcionaris públics, els que creen menys riquesa, ells tenen el plaer i el gust de beure Blue Mountain, considerat el millor cafè del món. Si hi ha alguns, com el president d’Extremadura, que s’entesta en seguir donant voltes al mateix fanal, que en el seu missatge de final d’any va gosar dir que l’Estat espanyol tenia una mateixa realitat econòmica, si el ministre d’Hisenda exclama que el dèficit és culpa de les autonomies i a corre-corrents el cap de l’oposició, Pérez Rubalcaba, va arribat per reblar el clau i donar-li la raó, doncs a què esperen per enterrar aquest nyap que els pares de la Constitució de l’any 1978 van crear?.

I tal i com deia en aquell altre article, que, a partir d’aleshores, cadascú se serveixi el millor cafè que pugui, perquè els catalans, senyors meus, tot i haver pagat el millor dels cafès, ja n’estem fins al capdamunt que només se’ns deixi llepar la cullera.