Fa unes quantes setmanes que vaig llegint a la premsa de la comarca que alguns municipis deixen de prestar certs serveis, com ara el de transport públic. Altres redueixen el nombre d'empleats, i la majoria ajusta a la baixa el seu pressupost. Els municipis es veuen obligats a ajustar i retallar les seves despeses perquè els ingressos no arriben per cobrir-les.

Al meu entendre, les causes d'aquesta situació són bàsicament dues: la crisi econòmica, doncs les finances locals són força dependents de l'activitat immobiliària, i la manca d'un sistema de finançament adequat. Per tant, no estic d'acord amb la crítica que molts fan en relació a la gestió feta per molts consistoris, dient que en els anys de vaques grasses van llençar la casa per la finestra. No negaré que hi ha casos de mala gestió, però cal dir que els governs municipals han jugat un paper clau per la consolidació d'uns serveis públics de qualitat i de l'Estat del benestar.

També es diu que ja que molts municipis presten serveis que per llei no els hi tocaria fer, els deixen d'oferir. A Catalunya, el 30% de la despesa municipal respon a serveis que els municipis no estan obligats a prestar. Els serveis a prestar pels municipis varien en funció del nombre d'habitants: a més població més serveis s'han de subministrar. En aquest punt, cal dir que els governs municipals presten serveis que no estan obligats a prestar perquè hi ha una demanda ciutadana pels mateixos o perquè substitueixen en la prestació a una altra administració pública. El municipi, al ser l'administració més pròxima al ciutadà, és allà on aquest acut en primer lloc quan té una necessitat a satisfer. És molt difícil per un alcalde negar la prestació d'un servei quan li demanen els ciutadans i el municipi del costat l'està oferint; fins i tot, encara que per llei no li toqui prestar-lo.

Què s'ha de fer davant d'aquesta situació? Crec que hi ha dues grans línies d'actuació. Una té a veure amb la gestió dels serveis públics i depèn dels propis governs municipals. S'han d'explorar vies de gestió mancomunada de serveis entre varis municipis. Això pot introduir economies d'escala i més eficiència. No és necessari que cada municipi tingui la seva escola de música o la seva piscina coberta. Són serveis que es poden mancomunar. L'altra fa referència a la reforma del sistema de finançament local i, en aquest cas, depèn dels governs d'àmbit superior, principalment de l'estatal. No obstant, no crec que aquesta reforma sigui ara una prioritat pel govern central. El que pot anar fent són mesures parcials, com ara l'increment de l'IBI, que no solucionen el problema de fons.

Per tant, el futur que veig per als nostres municipis és un camí d'austeritat i d'idear noves formes de gestió que permetin mantenir el nivell actual dels serveis públics.