Després de passar el Nadal a Catalunya al més estil Folch i Torres envoltats de la família i amics, hem tornat als EUA per seguir la nostra vida.

Un dia després d'arribar, vaig al supermercat i felicito l'any nou al senyor que reposa la fruita. Ell és de Nicaragua. Em pregunta que què em passa després de veure la meva cara de cansament i li responc que acabo de tornar de Barcelona de passar el Nadal. "Suerte la suya, em diu", i comencem una conversa que em deixava sense alè. Topo amb la mes crua realitat de la immigració sud-americana que resideix als EUA i no han pogut anar a casa per Nadal.

Aquí als EUA el Nadal no és un abans i un després, el Nadal no té massa significat social, l'endemà i el dia abans no es respira olor de boix grèvol ni de fires nadalenques al carrer. Només es viu a l'ombra del consum. El senyor de la fruita és un de milions de persones que no han pogut celebrar el Nadal a la nostra manera, fent una pausa solemne, fent feliços als teus, un Nadal amb molta més expressivitat, potser pel catolicisme que ha marcat el ritme, però radicalment diferent.

Molts sud-americans s'han quedat aquí, portant la llosa de la nostàlgia del seu Nadal, perquè no poden viatjar al seu país. Es reuneixen amb amics provinents de la mateixa zona i simulen reflectir el seu Nadal. Tot i que amb els ulls plorosos el senyor de la fruita expressa que el pitjor moment és la trucada dels familiars que té al seu país, quan sent el soroll de les “zambombas” tots alhora dient-li bon Nadal.

El que més sol et fa sentir és que no t'acull la teva tradició. T'acull un Nadal sense tió, sense canalons, sense Reis. Aquests anys de crisi tots coneixem gent que no ha pogut viatjar a casa seva per aquestes dates, i per uns moments ens hem de posar a la seva pell.

Així que el meu propòsit per aquest any es esperar que entre tots puguem fer sentir com a casa a aquells que tenim al costat i que han vingut per necessitat al nostre país, i que contínuament els fem sentir estrangers. Perquè és molt dur ser fora de casa per necessitat, i és ser molt valent creuar fronteres per buscar una vida millor. Així que a tots ells la meva admiració i felicitació.