Els resultats dels caucus d’Iowa il·lustren la dificultat que tindrà el partit republicà per imposar un ideari polític que engresqui una majoria d’americans per descavalcar Barack Obama del despatx oval. Els conservadors viuen atrapats entre dues ànimes. I de moment una no s’imposa a l’altra.
 
L’ànima que impulsa Mitt Romney en valora la seva elegibilitat. La formidable maquinària electoral i la profunditat de la butxaca de l’exgovernador de Massachusetts el converteixen en el candidat inevitable. Però això també es deia quatre anys enrera de Hillary Clinton, després derrotada per un candidat semidesconegut que –això sí- tenia tot el carisma ara absent al camp republicà.

L’ànima que impulsa Rick Santorum –el sorprenent coguanyador a Iowa- evoca l’Amèrica profunda, compromesa amb Déu, la bíblia i la bandera. Amb el dret a portar armes i negar els matrimonis gais o qualsevol forma d’avortament. Un ideari conservador de pedra picada, com en diuen aquí. Per molts una virtut que no veuen en Romney.
 
Quina ànima s’imposarà? El debat evoca el dels socialistes catalans, si bé  aquí queda fora del discurs quin encaix ha de tenir dins l’estat una nació desemparada. Ironies de la vida als republicans només els uneix Obama. Bé, la voluntat de derrotar-lo. I això dificulta la seva regeneració ideològica, al congelador des de Ronald Reagan i que un tecnòcrata com Romney és incapaç d’esperonar. Clar que l’alternativa és tornar a l’edat de pedra. Picada.