Actualitzat el 07/07/2007 a les 21:29h

En aquestes darreres eleccions municipals hem vist com, lamentablement, un partit de l'anomenada «nova ultradreta» de l'estil Haider o Le Pen ha esdevingut segona força política a Vic. Aquest partit ha obtingut, també, nous regidors a altres poblacions com el Vendrell i Manresa. Aquests resultats, a part d'indicar-nos la força de la demagògia en termes electorals, ens indica que la immigració ha esdevingut a moltes poblacions un tema de primer ordre en l'agenda ciutadana però descuidat per les forces polítiques convencionals. Si ens hi fixem bé, la PXC ha obtingut poder polític allà on la immigració ha arribat i s'ha concentrat en grans quantitats i ha esdevingut, per a molts, un problema. Al meu entendre, si aquesta qüestió es tracta de forma adequada la ultradreta hauria de desaparèixer, ja que el seu motiu d'existir ja no hi seria.

La immigració ha esdevingut una realitat crua i tangible, tant per als que vénen com per als que la reben. El fet que els que marxen, siguin de països pobres, els porta a instal·lar-se als barris més empobrits de les ciutats d'Occident. (El cas del Raval, el Barri del Erm, el Remei...) Això vol dir que molt lamentablement aquest fet porta a una competició entre els pobres. Quan haurien de ser germans i treballar colze a colze, esdevenen competidors: en feina, en habitatge, en serveis públics... Altres causes o condicions que porta a la gent a emigrar, i que es repeteixen arreu d'Europa, apunten en primer lloc, al fenomen de la globalització: la immediatesa de missatges i informacions arreu del globus. El doble joc que significa l'augment de les desigualtats per una banda i l'existència d'un televisor arreu del món per l'altra, porta al fet que «el somni europeu o americà» esdevingui un missatge molt fort, que bombegen amb força els mass media occidentals.

També, cal destacar que la manca greu de serveis públics potents, per la falta de planificació i per la priorització d'altres temes, que s'evidencia amb el col·lapse dels serveis mèdics, dels serveis socials, de les escoles bressol, etc., agreuja la visió negativa envers la immigració (i els assenyala com a culpables els nouvinguts). És, en totes aquestes circumstàncies, que la immigració esdevé un problema tant per als que vénen com per als que la reben. Aquesta mala visió, que s'escampa per tota la societat en forma de discurs carregat de tòpics que gent sense escrúpols aprofita per a finalitats polítiques, és el cas de la ultradreta. Em preocupa que els feixistes aprofitin la situació creada per totes aquestes circumstàncies per arribar al poder i fer de les seves. La ultradreta no vol millorar la convivència, la ultradreta no vol fer el bé per als veïns, l'únic que vol és utilitzar «aquesta falsa estima pel poble» per a una finalitat superior que és el poder. La pujada de la ultradreta respon a la mala conducció d'un tema no ben tractat per ningú, i, sigui dit de pas, només la ultradreta l'ha tractat de forma falsa i supèrflua. Cal crear alternatives programàtiques i de discurs.

Estar a favor dels «papers per a tots» (seguidament ho explicaré) no vol dir no tenir unes polítiques d'immigració clares i que tendeixin a solucionar el tema. Cal fer entendre que, l'idea «dels papers per a tots» és comprensible, tant des de la racionalitat com des de la humanitat. L'afirmació dels «papers per a tots» es pot fer entenent les causes profundes del fenomen (que crec que són les fonamentals per canviar de discurs). Abans d'això, però, cal que els alcaldes vagin als barris, toquin la realitat, parlin amb els veïns, escoltin sense tapar-se les oïdes, i vegin què passa i què hi manca; Aquesta serà, no obstant, una part de la solució.

Parlant de causes profundes, primer de tot cal dir que, malgrat que el fenomen de les migracions ha estat normal al llarg de la historia de la humanitat, avui no podem deslligar el fenomen de l'actual mode de producció mundial i les seves conseqüències. La immigració voldrà seguir venint mentre existeixi en el món una estructura econòmica i de repartiment de la riquesa com aquesta, tendint a la concentració de capitals en poques mans i alhora tendint a dividir al màxim la producció mundial per abaratir costos. Per a mi, doncs, la causa final (i perdoneu que vagi tant lluny) dels problemes de convivència i del vot a la ultradreta, és l'existència d'un sistema capitalista mundial. Si aquesta gent pogués treballar i viure amb dignitat al seu país no vindrien aquí jugant-se la vida. Que falsos que són aquestes discursos que diuen «ens vénen a envair», «ens volen colonitzar», aquests discursos o es fan de mala fe o es fan des de la ignorància.

Arriben de totes formes (la imatge de les pasteres), i només baixar molts cops van de dret a «centres d'acollida» que més que això semblen presons. Som nosaltres els imperialistes i invasors que posem murs al seu desenvolupament: qui els va colonitzar?; qui ha sostingut els règims més sanguinaris d'Àfrica? Com pot ser sostenible que avui els països del tercer món paguin més en deute (molt més!) que el que reben en ajuda al desenvolupament? Com tenint el continent Africà tan a prop, els tenim tant abandonats? Sovint oblidem les cruents històries personals dels que vénen.

Un sistema que té com a motor el benefici màxim i la competició és insostenible ja que porta de forma sistemàtica a la reproducció «del molt en mans de pocs» i també a la guerra per a la tinença de recursos escassos. Ho estem veient: a nivell social, ecològic, cultural... Mentre no entenguem tot això, mentre no entenguem aquest mecanisme injust de repartiment de la riquesa on molts no tenen res i pocs tenen molt, no entendrem que una persona humana com nosaltres pugui jugar-se la vida per venir a casa nostra. És per això que dic sense embuts, papers per a tots!, i ja se que això es insostenible, però es que el món en el qual vivim porta a una dinàmica insostenible! A més, veient tant de patiment creat, com moralment es pot sostenir que aquesta gent no vinguin? Cal canviar de discurs i anar a l'arrel del problema.

Hem de lluitar perquè els pobles del món puguin viure i desenvolupar-se amb dignitat. Hi ha molts privilegis creats en contra de la transformació social, sobretot dels rics i la burgesia. La burgesia manté una doble moral. Per una banda defensa uns drets universals, per l'altra són uns grans interessats a tenir immigrants sense papers (negant drets) i així abaratint costos de producció. Tindran més beneficis, abaixaran el salari mitjà i diran que els immigrants treballen per més barat tot dividint la classe treballadora.

Per què, doncs, vist el que hem vist, la ultradreta ha augmentat i semblen triomfar els discursos fàcils i demagogs? Sembla que s'està repetint al nostre país una pauta semblant a Europa: recordem el triomf dels ultres arreu del continent: Vlaams Belang a Flandes, els ultres de Haider a Àustria, el cas de Le Pen a França... Com dèiem, el tema ha estat abandonat, no podrem pretendre fer alguna cosa aquí si no mirem què passa o no ens conscienciem sobre la causa final i més important del fenomen.

Així doncs, ja és hora que des de l'esquerra anticapitalista ens posem les piles i mostrem el nostre projecte per acabar en primer lloc: amb els problemes propers i tangibles de convivència, evitant que la ultradreta aprofiti la situació creada per tenir poder. No obstant, des de l'esquerra també hem de fer autocrítica i tenir propostes solides i amb la voluntat doble d'acabar amb el problema tangible i amb la causa profunda. Això passaria al meu entendre, per destinar molts més diners en assistència domiciliaria, ajudes a les persones grans, pensions de qualitat, escoles, mediadors, participació comunal en la solució de problemes, fer trobades interculturals per poder viure junts malgrat les diferencies culturals que puguem tenir (fer sopars conjunts, aprendre els uns dels altres...), en definitiva, construir sistemes de democràcia participativa on el poder estigui en mans del poble, on tots els ciutadans tinguin els mateixos drets vinguin d'on vinguin, tot permetent, per exemple, la participació política de la immigració, lluitant per la seva integració real i evitant la llunyania i la desconfiança entre veïns. També, cal un canvi en l'organització del treball, cal apostar pel cooperativisme per garantir el treball com a iguals. És clar que això vol un esforç per part de tots. Haurem de vèncer la ignorància, el derrotisme i els interessos capitalistes.

Així doncs, i veient que el fenomen de la immigració i la ultradreta es repeteix arreu d'Europa i en general al món occidental, cal actuar també pensant globalment. Cal entendre que cal acabar amb el capitalisme, cal canviar les estructures. Què podem fer nosaltres des del àmbit més proper? Els ajuntaments podrien destinar tot el possible en ajuda al desenvolupament (el 0,7 % ja no ens serveix!), potenciar el comerç just, fer pedagogia anticapitalista i explicar el perquè és tan necessari acabar amb aquesta mala manera de repartir la riquesa.

Entenc que sense aquesta doble aposta (local-global) no podrem pretendre acabar, en primer lloc, amb la injusta distribució de la riquesa que genera gran part de la immigració del segle XXI i, en segon lloc, poder acabar amb els problemes més locals que comporta el fenomen de la immigració tant pels que vénen com pels que la reben. Des de l'esquerra es pot fer política d'immigració, coherent realista actuant localment i també globalment. I el que és més important, entendre quina és la causa de fons per canviar el nostre discurs sobre la immigració.