Esport3. El passat dijous el canal esportiu de Televisió de Catalunya va emetre el documental Fora de joc, produït per Batabat i amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions Esportives de Catalunya. Permeteu-me agrair la confiança que em van donar per dirigir el reportatge així com els molts comentaris i el ressò que se n’ha fet des de les xarxes socials i també en algun mitjà de comunicació escrit, a la vegada que lamento el silenci de la majoria de diaris fets a casa nostra.

De calaix en calaix. La idea del documental Fora de joc va néixer l’any 2008 tot i que no va estar enllestit fins la tardor del 2010. Per tant, ens podem imaginar les pressions polítiques rebudes perquè la televisió nacional de Catalunya no l’hagi pogut emetre fins el desembre del 2011, encara que fos al canal esportiu. Em diuen que el treball anava de calaix en calaix, ara a política, ara a esports.... I comparteixo amb la majoria de comentaris rebuts que hagués estat millor emetre-ho a TV3 i, posats a demanar, en prime time, però en aquest país encara hi ha coses que es poden dir amb veu alta i altres que s’han de dir xiuxiuejant. Sense desmerèixer en absolut l’Esport3, el ressò del Fora de joc a TV3 hagués tingut unes proporcions inesperades, fet que feia patir a un partit polític català i que indignava de valent als partits sucursalistes. En tot cas, la xarxa s’ha encarregat d’augmentar la ja prou bona audiència que va tenir en el moment de l’emissió, més de 80.000 espectadors.

Fer el Fora de joc no va ser gens fàcil. Els meus principis i el codi deontològic m’impedeixen de desvelar alguns off the records que es van anar succeint durant la producció. Sí puc dir que fou altament decebedor que cap representant del PSOE volgués posicionar-se, amb l’agreujant que després de dures negociacions, unes hores abans d’anar a Madrid a parlar amb un alt responsable de l’esport espanyol de l’anterior govern Zapatero, rebéssim la trucada d’una secretària per anul·lar l’entrevista. Les coses com siguin, el PP, mitjançant l’ara eurodiputat Santiago Fisas va donar la cara, cosa que no van fer els socialistes.

Por a parlar. I de la mateixa manera que agraeixo als esportistes i exesportistes que apareixen en el documental, em provoca tristesa el nombre de professionals de l’esport, alguns en actiu i ben coneguts, que van declinar la invitació a participar en el programa. Alguns en vam dir que no volien parlar d’una qüestió política, que no era la seva guerra. Altres, però, sí es van oferir a dir-hi la seva tot i que a darrera hora el seu club o el manager no els ho permetés “Si dic el que penso de veritat se’m tancaran algunes portes”, em va confessar un il·lustre esportista català. Realment, passats uns mesos d’aquelles converses, penso en la força de l’esport, que esdevé tema d’estat quan toca parlar de representativitat nacional. En aquest món, els artistes, els periodistes, els manobres i els fontaners hi diuen la seva, però sembla que els esportistes tenen dret a veto a l’hora de parlar d’allò que els afecta directament. Una deformació de la democràcia o, senzillament, una por irremeiable a perdre alguna cosa, més material que espiritual, diguem-ne.

La quantitat de maniobres indecents protagonitzades, en la majoria de casos per l'Estat espanyol i, en menor mesura, pels mateixos clubs o federacions catalanes, m’han donat prou informació per fer una trilogia del Fora de joc. Realment la qüestió de les seleccions esportives catalanes ocupa i preocupa molt als espanyols, sobretot ara que els triomfs de la “Roja” són el millor bàlsam per distreure la parròquia de les penúries econòmiques o bé per treure pit hispànic al món. I em preocupa, potser encara més, que la majoria d’esportistes catalans no puguin dir allò que pensen amb total llibertat. Com s’explica en el documental, l’ofensa a la selecció espanyola, és a dir, la negativa a anar-hi, implica inhabilitació federativa, o sigui, deixar de treballar al teu país. O perdre espònsors, cas de l’Oleguer Presas. D’això, a casa meva, en diem xantatge.

I encara hi ha qui pensa que l’esport i la política no tenen res a veure?