Com que, per motius familiars, viatjo sovint al País Valencià, estic força sensibilitzat pels problemes que arrossega l’eix viari de l’A-7, és a dir, la pomposament anomenada “Autovia de la Mediterrània” pels senyals de trànsit del Ministeri de Foment. Al contrari que l’AP-7, l’autopista de peatge que connecta França amb Alacant i Múrcia, que porta dècades donant suculents beneficis a les empreses concessionàries –penseu en tot el trànsit turístic de pas-, l’autovia gratuïta que suposadament ha de substituir l’antiga N-340 entre Barcelona i València, és, ara per ara, un cúmul de despropòsits.

Només hi ha dos petits trams fets i tots dos acaben en cul-de-sacs, per evitar que els qui fem desplaçaments llargs els agafem i deixem de pagar el peatge de la via paral·lela. De nord a sud, el primer és un trajecte d’uns 50 kilòmetres entre Altafulla i l’Hospitalet de l’Infant, força còmode i ràpid, excepte en el tram semiurbà de Tarragona, on la velocitat és limitada a 100 km/h. De l’Hospitalet de l’Infant a l’Ametlla de Mar, l’autovia està feta des de fa gairebé dos anys, però només funciona en sentit nord, perquè hi estan arreglant els talussos enormes fets a la zona del coll de Balaguer, que tenen el mal costum d’esllavissar-se sobre la calçada (i ningú no ha dimitit per no haver-ho calculat, és clar). Tant en un extrem com en l’altre d’aquest tram, l’A-7 acaba sense previ avís en la N-340 i sense enllaç directe amb l’autopista de peatge, però tot i això ja són nombrosos els vehicles que hi passen.

El segon tram acabat va de Nules a Sagunt, només són 23 quilòmetres, i aquí sí que desemboca directament a l’autopista, però perquè el peatge ja s’ha acabat, just en creuar la divisòria entre les províncies de Castelló i València, i tres quilòmetres després, comença l’anomenat by-pass o circumval·lació gratuïta de València. Si vas cap al nord, quan arribes a Nules, tens l’opció –força recomanable- de continuar amunt sense pagar per la CV-10, autovia construïda per la Generalitat valenciana, i que per la part interior de la plana castellonenca i després sortejant la serra del Desert de les Palmes, et porta fins al controvertit aeroport de Castelló, uns 50 kilòmetres més lliures de peatge. Un altre cop, aquesta autovia desemboca en una carretera secundària de només un carril per sentit, per la qual has de fer 15 kilòmetres més fins a Torreblanca, on pots connectar amb la N-340 o l’AP-7.

Intentar, doncs, anar de Barcelona a València sense pagar res més que la benzina, és, com podeu comprovar, una feina arriscada i només apta per a conductors experts, especialment a la sortida sud de Barcelona (o agafes les costes de Garraf amb milers de revolts perillosos i després la C-31 fins a Vendrell, o bé l’autovia B-24 fins a Vallirana i després la N-340, amb un trànsit de camions infernal). També és inversemblant que en algunes poblacions (L’Aldea, Vinaròs, Benicarló), a aquestes altures del segle encara hi hagi semàfors per cruïlles de carreteres a la mateixa N-340. Tot plegat, demostra que al Ministeri de Foment els interessa que paguem el car peatge de l’AP-7 i no els importem un rave els qui ens deixem la salut per les seves magnífiques carreteres “nacionals”.