No calen gaires paraules, ni un discurs massa elaborat per evitar el tòpic o per voler fer-hi cap. El tòpic del balanç de la fi d'un any, i de l'inici d'un altre. Un fet que ens retorna a allò del calendari Gregorià, que venint d'un Papa (el dit Gregori equis-palito-palito-palito) ja feia presagiar que l'estat de comptes no ens quadraria gaire. A l'any del senyor de 1582, es van adonar que el calendari Julià no encaixava bé, i se'ls va passar pel cap la solució de fer una cosa molt actual: Una retallada!

La retallada sembla ser una solució universal, un 3en1 o un KH-7 infal·lible. Aquell any, el dia 4 d'octubre va ser seguit per decret del dia 15 d'octubre. Una retallada de dies i avall, així va quedar instaurat el calendari que encara ens regeix, amb els seus dies, setmanes i mesos ordenadets d'aquesta manera. La cosa ja no pintava massa bé.

I la vida va seguir transcorrent alegrement amb la seva dinàmica habitual, els rics amassant fortunes deixant sense pastís a la resta, els religiosos professionals molestant a la quitxalla tot fent la viu-viu per veure com seguir mantenint la paradeta, i els pobres pagant, no només a moneda, sinó a foc i acer, i amb l'amuntegament anguniós d'existències a través dels segles. I així la cosa va tirant, com una vila del pingüí que s'entesta a no evolucionar, amb els mateixos jocs de rol apoltronats indefectiblement.

Encetem un any més, aquest 2012 després de Crist. I per afrontar-lo com qui bat un ametller, voldria reiterar l'exercici de mirar de comptar els anys de manera diferent. Aquest any seria el 2353 després d'Epicur, o també l'any 747 després de Dante Alighieri. I per anar-nos apropant, seria l'any 156 després de Nikola Tesla. I per acostar-nos encara més, no m'oblido del gran Pepe Rubianes, ja quasi 3 anys sense ell. El Pepe aquests dies gaudiria de valent veient com aquest pot ser l'any primer després que l'Iñakinavaja hagi aportat el seu gra de sorra per posar a la monarquia espanyola entre la corona i la paret.

També recordo en l'àmbit nostre de Sant Celoni, que aquest serà l'any zero sense en Santi Santamaria i en Mario Bedini. Però per sobre de tot, desitgem amb força que ens sigui l'any zero de debò a tots nosaltres, perquè com va dir el poeta:
"tot està per fer, i tot és possible."