El granollerí Emili Sánchez ha estat guardonat recentment amb el Gold Award Winner-Corporate Office Design, un dels premis de més prestigi de la indústria del disseny. El certamen, celebrat al sud-est asiàtic, és considerat una plataforma excel·lent per a mostrar talents emergents en interiorisme a nivell mundial. El projecte premiat, que recull el disseny de les oficines centrals de l'empresa Granova de Granollers, ha estat capaç de fer interessant a d'altres realitats una idea pensada, suada i viscuda al Vallès. No tinc cap dubte que el guardó és molt merescut. Tal com sempre ha fet, l'Emili seguirà treballant amb modèstia, amb esforç i amb passió per una professió que estima. I ara, a més, ho farà amb la satisfacció de saber reconeguda la seva feina.

Per desgràcia, la imaginació, l'èxit de propostes atrevides i el reeiximent professional no acostumen a tenir gaire lloc en diaris, notícies, articles o xerrades. Els canvis polítics, les genuflexions dels poderosos i les corrupteles de tota índole sembla que interessen més que la superació personal i que el plaer de saber fer bé una cosa. Per desgràcia, el talent és un valor que mai està de moda, sobretot ara que vivim eternament en una crisi d'idees. El verí de la immediatesa ofega el talent, però el talent i les ganes de fer-lo esclatar és l'únic que pot fer que ens en sortim, que tinguem alguna cosa a ensenyar al món. És allò que ens fa rics de debò.

El premi rebut per l'Emili m'ha fet pensar en l'immens talent que tenim ben a prop. El 2011 s'acaba amb una llarga llista de guardons que han reconegut la tasca d'actors com l'Oriol Guinart, guanyador del premi Butaca; d'escriptors com en Jordi Julià, l'Alba Dalmau, el David Jiménez Cot o en Ramon Gasch, tots ells mereixedors de premis literaris de gran qualitat; de pintors com el jove Jordi Diaz Alamà, premiat amb el Figurativas 11, un guardó internacional; de músics com Batak, premi Amplifica't de la música; de cuiners com en Pep Salsetes, premi Josep Mercader, o del Restaurant Can Major, que passa a tenir la categoria Slow Food d'establiment Km 0, convertint-se així en el primer de la comarca. Tots ells només són un exemple del talent que ha destacat aquest any que deixem enrere. Tot això fa molt més gran aquesta petita comunitat, tan nostra, tan tímida, tan i tan exportable.