La monarquia, el seu funcionament, la seva pròpia existència, si es vol, ja que requereix d'un debat, d'un replantejament i, per què no, de la seva supressió i la seva substitució per un altre sistema. Per què no.
Però, coi, amb serietat. No amb tòpics, ximpleries, i demagògia de saldo, que us recordo que precisament les rebaixes vénen després de Reis.

Crec que les monarquies tenen els anys comptats. Es van adaptant i tal però efectivament van quedant anacròniques i van grinyolant cada vegada més. La Prefectura de l'Estat hereditària, i els consegüents privilegis que això comporta per al clan en qüestió, és una cosa que tendirà a anar desapareixent a tot arreu, fins i tot en els casos de tradició monàrquica més sòlida. És qüestió de temps, això sí, no sé quant.

Però és que a partir d'aquí ja comencem a veure una pobresa d'arguments preocupant, mitges veritats, manipulacions, categories a partir de l'anècdota, etc.
I s'arriba a la conclusió que els "súbdits" d'una monarquia són borregos i es tracta de societats poc democràtiques.
Ja utilitzant la paraula "súbdit", en el sentit tradicional, ja es dóna una idea que no s'està molt al tant de què és una monarquia parlamentària o s'es un trampos. Entenc, és clar que qui se senti "súbdit" perquè ha de sentir bastant deprimit. Però la solució per aquest estat anímic és simple; informar-se una mica del que són avui en dia les monarquies parlamentàries.

Ja s'han tret a col·lació aquí els casos del Regne Unit, Holanda, Noruega, Suècia, Dinamarca (o fins i tot ... Anem a Àsia ia veure si algú em pot dir un país asiàtic amb un sistema democràtic més desenvolupat que el Japó, que no és que tinguin Rei, és que tenen Emperador, toma ya!!amb un parell). Però com sembla que es passen per alt, doncs caldrà tornar-lo a recordar. Els casos de sistemes més avançats democràticament, de ciutadanies amb més cultura i exigència democràtica del món doncs, mira tu per on, coincideixen amb monarquies. Coincidència o casualitat, sense dubte.

Això no converteix a la monarquia en pedigrí de la democràcia ni anula els seus vicis democràtics d'origen (el seu caràcter no electiu) que crec que el portaran a anar desapareixent ... però evidentment desmunta la fal.làcia de considerar les monarquies parlamentàries com a societats de baixa cultura democràtica o "borregos".
(totes elles acceptades majoritàriament en cada estat pels seus ciutadans i removibles per aquests si així ho decideixen)

Però és que si, en aquells llocs amb tradició monàrquica, ens limitem a definir el sistema amb que n'hi ha una família de senyorets que hi són per la jeta vivint del conte de generació en generació i prescindim de les arrels històriques de la institució en cada cas , etc, etc, doncs estem falsejat el debat mínimament seriós. doncs, si cal prescindir de la història, de la tradició, dels orígens, de les institucions històriques i tal i tal pascual... es prescindeix. Però, home, es prescindeix per a tot. Perquè després resulta que s'esgrimeixen aquests arguments o valors històrics per donar suport altres institucions o reivindicacions. tan anacroniques i de priviligis com la monarquía


Fins aquí sense entrar el cas espanyol, que contamina el debat i extrema les postures.

En el cas espanyol la cosa es complica per aquest ... "es aquí per Franco".

Doncs sí, efectivament a J.C. li va posar Franco a la pole. I d'aquest fet consumat o posició ve la resta. val segim?

Seria interessant que tots miressin (miréssim) aquests fets consumats o posicions de privilegi que les nostres famílies van adquirir del franquisme i com d'aquí es van treure avantatges de les que avui es pot un beneficiar. Fins al abertzale més de pota negra o el convergent més de la Seva podria trobar lunars o taques en forma de prebendes, posicions, etc, entre la seva família mes proxima, que li va generar el règim franquista. I no és un retret; hi va haver 40 anys de franquisme que ho va inundar tot i d'aquí es van derivar moltes situacions, posicions ... que van defenestrar a molta gent però van beneficiar a molta altres que avui piulen molt i que caldria preguntar si quan es diu que tenia d'haver fet ruptura i no reforma, o trencar amb espanya, això inclou trencar tambien amb els beneficis que van tenir els pares de molts nacinalistas (advocats, registradors, notaris, alts funcionaris, càrrecs diversos, empresaris afavorits ... etc, etc, etc) que van viure divinament, gràcies i servint al règim franquista i adquirir unes posicions socials i econòmiques de les que s'han beneficiat els seus fills en posició econòmica, possibilitats de formació, etc; al millor cal revisar això també, oi?. ,,,, Collons, quant de nacinalista hauria en la misèria, seria acollonant ....

petonets pobrisons.