Actualitzat el 29/12/2011 a les 16:00h
Més sardana, més rumba i més Roger Mas
No fa gaire, en un concert d’homenatge a Gato Pérez, Carles Flavià va sortir a l’escenari i va cridar allò de “Menys sardana i més rumba catalana!”. ¿Volia dir menys avorriment i més festa? Potser sí. O menys Catalunya conservadora, comarcal i provinciana, i més Catalunya progressista, urbana i cosmopolita. Menys Catalunya convergent, i més Catalunya socialista. És això?
No és veritat que Catalunya sigui un país tan petit. Té una mida mitjana en el mapa europeu. Però certes actituds sí que l’empetiteixen. Com la de vincular expressions culturals que formen part del nostre patrimoni col·lectiu a una o altra ideologia. D’igual manera que parlar català no et converteix en independentista, i hi ha molts catalanoparlants que voten el PP o Ciutadans, ser afí a Vicenç Bou o a Peret no hauria d’adjudicar-te cap carnet polític. A França s’enorgulleixen de l’armeni Aznavour, del jueu Gainsbourg i de l’acordió, i ningú no aixeca aquestes barricades.
A Catalunya hem superat els prejudicis cap a la copla andalusa, hem cultivat un flamenc propi (perquè, al capdavall, Miguel Poveda se’ns vagi a viure a Sevilla) i mirem de fer nostres les músiques que ha portat la nova immigració; els ritmes llatins, el folk balcànic, la música gnawa magrebina i el que calgui. Ara, l’última frontera és la més íntima. El gest d’internacionalisme pendent és reconèixer les músiques més nacionals. La rumba catalana té salut i suports. Queda la música de cobla. Cal acabar amb la idea que el cosmopolitisme consisteix en exhibir a casa l’obra completa d’Ali Farka Touré i en no saber qui era Joaquim Serra.
Però tenim una oportunitat per redimir-nos. Aquesta setmana, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi demostren, al Teatre Comarcal de Solsona (i el 24 de març ho faran a l’Auditori de Barcelona), que amb flabiols i tenores es pot arribar molt lluny. I amb sensibilitat, rigor i ambició. Com diu el Roger, aquesta és una música alhora “primitiva i culta”, i per això està vivint un silenciós procés de recuperació i transformació. No servirà, com la rumba, per agitar una revetlla, però sí per enaltir l’ànima. Prou de guerres, Flavià: més sardana, més rumba… i més Roger Mas.
No és veritat que Catalunya sigui un país tan petit. Té una mida mitjana en el mapa europeu. Però certes actituds sí que l’empetiteixen. Com la de vincular expressions culturals que formen part del nostre patrimoni col·lectiu a una o altra ideologia. D’igual manera que parlar català no et converteix en independentista, i hi ha molts catalanoparlants que voten el PP o Ciutadans, ser afí a Vicenç Bou o a Peret no hauria d’adjudicar-te cap carnet polític. A França s’enorgulleixen de l’armeni Aznavour, del jueu Gainsbourg i de l’acordió, i ningú no aixeca aquestes barricades.
A Catalunya hem superat els prejudicis cap a la copla andalusa, hem cultivat un flamenc propi (perquè, al capdavall, Miguel Poveda se’ns vagi a viure a Sevilla) i mirem de fer nostres les músiques que ha portat la nova immigració; els ritmes llatins, el folk balcànic, la música gnawa magrebina i el que calgui. Ara, l’última frontera és la més íntima. El gest d’internacionalisme pendent és reconèixer les músiques més nacionals. La rumba catalana té salut i suports. Queda la música de cobla. Cal acabar amb la idea que el cosmopolitisme consisteix en exhibir a casa l’obra completa d’Ali Farka Touré i en no saber qui era Joaquim Serra.
Però tenim una oportunitat per redimir-nos. Aquesta setmana, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi demostren, al Teatre Comarcal de Solsona (i el 24 de març ho faran a l’Auditori de Barcelona), que amb flabiols i tenores es pot arribar molt lluny. I amb sensibilitat, rigor i ambició. Com diu el Roger, aquesta és una música alhora “primitiva i culta”, i per això està vivint un silenciós procés de recuperació i transformació. No servirà, com la rumba, per agitar una revetlla, però sí per enaltir l’ànima. Prou de guerres, Flavià: més sardana, més rumba… i més Roger Mas.
COMENTARIS
+1
-0
Rosa Cardona, 01/01/2012 a les 19:04
Estic totalment d'acord amb el teu comentari Jordi. Ja és hora que siguem decidits i parlem obertament de tot el que de veritat ens interessa. Nosaltres hem d'actuar amb la mateixa decisió i fermesa com ho fan tots aquests dits "cosmopolites" que en realitat el que volem es diluir la nostra cultura i convertir Barcelona en terra de ningú. Respectem tots el pensaments però tinguem ben clar el que nosaltres som.
+2
-0
ANDALUZ, 31/12/2011 a les 12:47
Negarle a Barcelona su comsmopolismo... es negarse a ver tu propia historia.
Gracias a Barcelona en tu territorio historicamente, se han dado pasos hacia una "democratizacion" de la vida... por favor lee la historia de tu tierra, luego me respondes. No te hablo de la Barcelona de hace 50 años.
Lee tu historia, pero empieza por el año 1.000 y luego cuando llegues a 1940 cierra el libro.
luego, me dices que barcelona no es un territorio cosmopolita per se.
buen año a todos.
Gracias a Barcelona en tu territorio historicamente, se han dado pasos hacia una "democratizacion" de la vida... por favor lee la historia de tu tierra, luego me respondes. No te hablo de la Barcelona de hace 50 años.
Lee tu historia, pero empieza por el año 1.000 y luego cuando llegues a 1940 cierra el libro.
luego, me dices que barcelona no es un territorio cosmopolita per se.
buen año a todos.
+1
-0
Sara Blay, 31/12/2011 a les 12:11
Doncs si, tu, que el Carles Flavià opini el que vulgui i és molt respectable però, noi, de vegades sembla que fent conya de les coses la raó s'afiança. I no. Queda mono i fa rima la seva frase però no té gaire volada. Estic segura que ell mateix també està d'acord amb el que diu el Bianciotto.
Jordi, maco, des d'ara ets el meu mestre!!!
Jordi, maco, des d'ara ets el meu mestre!!!
+4
-1
Àngel, 31/12/2011 a les 00:48
Roger Mas és el millor cantautor que mastega la nostra parla, si Roger Mas fos francès o Americà, ompliria estadis... tenim la sort que és català i tenim el privilegi de poder-lo escoltar en directe!!
Les seves lletres ens porten al cor del nostre cautivador país, parlen de tristor i de felicitat, de realisme i surealisme i tot regat amb un català farcit de mots deliciosos i entenimentades lletres.
Visca Catalunya Lliure.
Les seves lletres ens porten al cor del nostre cautivador país, parlen de tristor i de felicitat, de realisme i surealisme i tot regat amb un català farcit de mots deliciosos i entenimentades lletres.
Visca Catalunya Lliure.
+2
-1
Jordi, 30/12/2011 a les 22:23
Ei, Andaluz, lo siento pero vas muy pero que muy errado. En Girona la música se expresa de múltiples maneras y el rock, la rumba o otras disciplinas tienen también su lugar. Eso de la cosmopolita barcelona es un topico de los más rancios pues tal y como dice Biancioto el arte es arte aquí o en la república popular de china. Quizas el problema sea España y los españoles que al tener mentalidad imperialista son incapaces de llegar a más.
En Biancioto, que és un gran professional, culte, intel·ligent, savi....l'encerta al 100%
En Biancioto, que és un gran professional, culte, intel·ligent, savi....l'encerta al 100%
+4
-0
khaminant, 30/12/2011 a les 20:59
Molt bon article...la feina d'un bon periodista és sanejar les ments de tòpics...gràcies Jordi!!!
+5
-2
Tània, 30/12/2011 a les 16:29
Va, no us fiqueu amb el Flavià, que és molt divertit i em cau bé, encara que sigui tan sociata.
+4
-1
Emili BCN, 30/12/2011 a les 13:32
Dir gamarús al poca-solta d'en Flavià no és insultar-lo.
És definir-lo
És definir-lo
+9
-1
Tània, 30/12/2011 a les 12:44
És cert tot això, no serem un país normal fins que deixem de fer bandos tipus rumbero-cosmopolita, sardanista-rural... Ja està bé de tòpics de pati d'escola! Tothom a veure el Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, que són molt grans!!!
+5
-1
Josepa Benitez, 30/12/2011 a les 12:36
Encara afegiria: Aneu a l'Auditori el 21 dd gener a veure i scltar la Cobla Catalana dels Sons Essencials i, si fan el que vam poder gadir a Manresa fa quatre dies —que espero que sí—, us sorprendreu en un món sonor on la sardana, la rumba, la jota i el ball pla acaben essent un tot. Les entranyes del país amb so de cobla. Brutal!
+7
-3
ANDALUZ, 30/12/2011 a les 12:33
no se puede negar que el territorio catalan tiene minimo cuatro territorialidades bien definidas.
la cataluña vieja, la cataluña vieja, barcelona, y los territorios frontera (zona oriental aragonesa, zona levantina hasta el norte murciano), todas ellas con una cultura, musical, escultorica, pictorica...
si se encuadra la sardana a girona es porque es el territorio que guarda al esencia catalanistica, hubiera sido imposible que poveda hubiera bebido sus aires aflamencaos fuera de andalucia, si no se hubiera criado en la cosmopolita barcelona y su cinturon andaluz, en tarragona llega mas la rumba que la sardana...
pero al final todo es la libertad que resuena en el corazon de cada pueblo...
la cataluña vieja, la cataluña vieja, barcelona, y los territorios frontera (zona oriental aragonesa, zona levantina hasta el norte murciano), todas ellas con una cultura, musical, escultorica, pictorica...
si se encuadra la sardana a girona es porque es el territorio que guarda al esencia catalanistica, hubiera sido imposible que poveda hubiera bebido sus aires aflamencaos fuera de andalucia, si no se hubiera criado en la cosmopolita barcelona y su cinturon andaluz, en tarragona llega mas la rumba que la sardana...
pero al final todo es la libertad que resuena en el corazon de cada pueblo...
+13
-1
Pepet, 30/12/2011 a les 11:16
El registre de la tenora és, probablement, el registre d'un instrument musical que més es pot acostar al registre de la veu humana. Sense menystenir altres músiques, diria que als catalans de vegades ens manca una mica més d'autoestima.
+6
-1
Jordi, 30/12/2011 a les 10:18
Una reflexió molt encertada.
Els que coneixem Mn Flavià des de fa temps, ja sabem que no és més que un "cantamanyanas".
I els que seguim en Roger Mas des de fa anys, ja ens havia demostrat la seva excel·lència musical i la seva gran talla com a català.
+RogerMas !!
Els que coneixem Mn Flavià des de fa temps, ja sabem que no és més que un "cantamanyanas".
I els que seguim en Roger Mas des de fa anys, ja ens havia demostrat la seva excel·lència musical i la seva gran talla com a català.
+RogerMas !!
+8
-3
Anònim, 30/12/2011 a les 09:49
En Flavià sempre m'ha semblat un gamarús. De fet, no sé qui li ha dit que és humorista. És cruel enganyar-lo d'aquesta manera perquè faci el ridícul en escenaris i emissores de ràdio. Viure amb l'esquena dreta és més fàcil que haver de treballar.
+8
-1
Anònim, 30/12/2011 a les 09:18
NO entenc perquè el jovent d'avui mega-revolucionari no té interès per la música i el ball tradicionals.
Al cap i a la fi són uns multi-globals, això sí, sempre anti anglosaxons. i anti lo nostre.
Al cap i a la fi són uns multi-globals, això sí, sempre anti anglosaxons. i anti lo nostre.
+12
-1
khaminant, 30/12/2011 a les 07:40
Molt bon article...la feina d'un bon periodista és sanejar les ments de tòpics...gràcies Jordi!!!
+8
-1
josep maria, 30/12/2011 a les 00:34
Doncs mon pare no parava de sentir sardanes. Tots dos fills ara som uns melòmans reconsagrats i ja en poden posar el que sigui que en agrada tot: de Juli Garreta a Gubaildina passant per Bruckner i Webern.
A qui li agradi la rumba i el flamenco, que l'escoltin: a mi m'engavanyen. I se me'n refot el que diguin els altres.
A qui li agradi la rumba i el flamenco, que l'escoltin: a mi m'engavanyen. I se me'n refot el que diguin els altres.
+15
-1
Guillem Ballaz, 29/12/2011 a les 20:14
Per començar, un aplaudiment per la reflexió. Si senyor!
Deixa'm però seguir l'argument. La sardana però, és tansols una (cabdal) de les expressions populars del nostre riquíssim patrimoni. Coneixeu però les cançons de pandero quadrat? Cançons femenines de lletra improvisada que arriben al s.XX per tradició oral que tenen com a objecte recaptar diners per finalitats socials. Qualsevol altra cultura ho hagués esbombat i n'hagués fet bandera... nosaltres ho ignorem com tantes i tantes altres coses.
http://dom.cat/3sw
Cal conèixer. Cal divulgar. Hi ha molta feina per fer!
Deixa'm però seguir l'argument. La sardana però, és tansols una (cabdal) de les expressions populars del nostre riquíssim patrimoni. Coneixeu però les cançons de pandero quadrat? Cançons femenines de lletra improvisada que arriben al s.XX per tradició oral que tenen com a objecte recaptar diners per finalitats socials. Qualsevol altra cultura ho hagués esbombat i n'hagués fet bandera... nosaltres ho ignorem com tantes i tantes altres coses.
http://dom.cat/3sw
Cal conèixer. Cal divulgar. Hi ha molta feina per fer!
+22
-1
Saliklau, 29/12/2011 a les 19:37
ESPECTACULAR, Jordi. Et felicito!
Ja era hora que algú ho digués...Tanta pamplina i tanta hòstia, home!!
Visca la sardana!
Ja era hora que algú ho digués...Tanta pamplina i tanta hòstia, home!!
Visca la sardana!
+17
-1
Eric H., 29/12/2011 a les 19:26
Bravo!!
+2
-13
Anònim, 29/12/2011 a les 19:22
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+16
-1
Montse Gil, 29/12/2011 a les 16:59
Sembla que sempre és millor tot allò que ens arriba de fora (això és comú ens molts paísos) i de vegades oblidem que alló que forma els nostres origens també té dret a evolucionar i crèixer com qualsevol altre estil. Si recolzem la nostra música d'aquí uns anys també agradarà fora d'aquí. Segur!
Autor
Jordi Bianciotto
A més de crític musical des de fa vint anys, és un ciutadà que observa amb una barreja variable de passió i angoixa l’evolució i destí d’aquest país. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes Rockdelux i Enderrock, i és autor de biografies i enciclopèdies musicals. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i articulista a Mèdia.cat.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
