El govern d’Artur Mas compleix el primer any. I quin any! Des del dia dels Innocents de l’any passat fins avui el govern no ha guanyat per disgustos. Primer un aterratge complicat, en alguns moments amb una certa imatge de –sorprenent- improvisació, tot seguit les primeres ensopegades dels consellers més tecnòcrates i menys polítics. Aviat arribarien les retallades –molt dures-; dues convocatòries electorals; un pols molt tens amb els indignats i un setge al Parlament que va obligar el president a accedir a la cambra amb helicòpter. I finalment un agònic cap d’any amb el calaix buit i la paga de Nadal dels 230.000 funcionaris penjant a l’aire fins al darrer instant.

Ha estat sens dubte un any molt complicat pel que ens van vendre com el govern dels millors i que ha acabat sent el govern que intenta tirar endavant com pot.

La qüestió és què ens espera l’any vinent. De moment continuarem amb les finances en una situació extremadament complicada i, com a interlocutor, el govern de Mariano Rajoy que en el seu primer debat al Congrés va perfumar la política espanyola d’un flaire recentralitzador i molt poques esperances pel que fa el pacte fiscal.

L’únic consol que li queda al govern és que enfront seu, el principal partit de l’oposició, el PSC, atordit encara pels càstigs  electorats que ha rebut, està massa enfeinat intentant recomposar les seves files i reestructurar un discurs. Però ben mirat, també aquesta desorientació ha acabat perjudicant el govern que, sense possibilitat de buscar un acord amb els socialistes, s’ha vist abocat als braços del PP. De cara a l’any vinent, si més no, sembla que PSC i ERC podrien obrir el ventall de la política d’aliances.

En definitiva un any complicat i un futur incert. Ja s’ho podia pensar un govern que pren possessió el dia dels Innocents...