Sí, ja us imagino a tots celebrant el Boxing Day, això que, aquí, en diem Sant Esteve, i que resulta que és una tradició ben catalana i nostrada. Més tiberi, més copes, més teca. Avui l'excusa és la celebració de l'honor d'aquell qui va ser el primer màrtir del cristianisme, que ja és ser. Un sant baró que, pobret meu, morí lapidat sense contemplacions, tal com dictava la moda del moment. Ai, el nostre Sant Esteve… ja el veieu, ben atonyinat i amb la penyora que en restà in aeternum, en forma de palma del martiri i amb tres pedres a la mà.

No l'atabalem, doncs. Que la festa continuï. La sagrada tradició culinària de casa diu que avui ens hem de menjar, totalment reconstruïda i en forma de canelons, la carn d'olla que va sobrar del dinar de Nadal. De segon, els cànons de la saviesa popular mantenen que cal cruspir-se un pollastre farcit o bé tall rodó. Afegim-hi, és clar, neules, cava, torrons de Suchard en abundància massiva, licors suposadament digestius, el porquet de massapà, polvorons i alguna cosa més que ara no sé dir, però que ens farà pujar al límit de l'explosió atòmica el colesterol. Ah, i evidentment, que no faltin en cap moment moltes mandarines, amb l'excusa que 'fan baixar l'àpat i refresquen'. Deu ser que ve de sèrie amb el fet de ser catalans: l'escatologia, no parar d'endrapar i fer festa al voltant d'un bon àpat.

Som així. Res ni ningú podrà evitar que no celebrem aquest dia, el nostre Sant Esteve, el d'un patró fortament arrelat al Vallès. Ermites, esglésies, dites i bona part de patronatges populars porten el seu nom: la Garriga, Granollers, Vilanova, Parets, Sant Esteve de Palautordera, entre d'altres. Una comunitat s'expressa amb coses com aquesta, amb allò que ens uneix i que ens fa especials. Com ara un patró comú. Com aquell sant a qui ens encomanem i que esperem que vetlli per nosaltres.

Que ens protegeixi Sant Esteve, doncs. Fes, patró nostre, que aquest Vallès, el Vallès oblidat, aquest que voldríem sencer i bonic, prou lluny i prou a prop de Barcelona, aquest Vallès que imaginem tot nostre als versos de Pere Quart, aquest Vallès petit que no surt gaire als mapes on passen les coses, fes que tingui un any ple de fortuna, salut i justícia. I deslliura'l de qualsevol mal alcalde.