Aquests dies s'han ajuntat tres coses que, en principi, no semblen relacionades, però sí. La primera és que mirant unes fotografies antigues de pobles del Vallès he constatat, una altra vegada, els estralls que menys d'un segle de "progrés" ha provocat en els paisatges rurals mil·lenaris, canviant-los sovint per infraestructures agressives o pel no-res: ermots, perifèries esquerpes. Allà on el camp s'ha urbanitzat, són norma les construccions anodines, intercanviables, allunyades de les tradicions arquitectòniques vernacles. Cases lletges, vaja.

La segona cosa és un comentari que una amiga d'una amiga del Facebook, espanyola ella, ha fet sobre el caganer dels pessebres, figura que considera "inapropiada" i indigne d'estar "en el salón de mi casa". No ha servit per res que li expliqui que el caganer representa la necessitat de fertilitzar la terra al principi de l'any agrícola perquè aquest sigui fructífer i que la fertilitat s'assolia, abans, amb caca. Res, segueix creient que el caganer és "inapropiado". És possible que l'espanyolitat d'aquesta persona li faci difícil la comprensió de la presència del caganer; tanmateix, em sembla que molts catalans defensors de la singular figura tampoc la relacionen amb la pagesia sinó amb la tendència coprofílica que es diu que té la nostra tribu.

La tercera cosa: en Rajoy, flamant president d'Espanya, muntarà un ministeri d'Agricultura. És evident que per promoure l'agricultura industrialitzada impulsada per la Unió Europea i les corporacions agroalimentàries, que aposten per la rendibilitat i no per la qualitat. Sabem quins efectes té aquesta aposta sobre la salut dels consumidors. També sobre els paisatges agrícoles: abandonats els menys aptes per a l'explotació industrial i uniformats, homogeneïtzats, els útils, en una versió agrícola dels mateixos fenòmens que es donen en l'àmbit urbà.

Jo crec que tot plegat té relació com a indicador de la liquidació definitiva de la pagesia tradicional al nostre país. Fa anys que John Berger en va explicar les raons: per al capitalisme tardà, els camperols no són rendibles i, a més, el fet que siguin dipositaris d'un passat col·lectiu de relació amb la terra és una nosa. El capitalisme mira cap al futur i el passat molesta. No és rar que arreu on el capitalisme triomfa desapareguin els pagesos i els espais per ells produïts. Indústries agrícoles o agroalimentàries són tota una altra cosa i els pagesos que queden, subvencionats o especialitzats en produccions artesanals limitades, si se’n surten, també serveixen per legitimar un sistema que, en rigor, els és hostil.

Rebuig o desconeixement de pràctiques simbòliques coherents amb l'ordre agrari tradicional; paisatges antics desmantellats en nom del progrés; impuls d'agricultures que són la versió "verda" de les corporacions industrials o financeres: tres coses que ens parlen d'un món antic que ja hem perdut i d'un de nou que, a mi, em fa certa angúnia. Al flamant president, no ho sé.