Fa anys, el govern de CiU a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines va fer un pla per renovar i millorar la xarxa d'aigua del municipi. Ja en aquell època es preveia la substitució de tubs de fibrociment i plom encara existents a la xarxa d'aigües, la creació d'un anell connector de les diferents xarxes existents i la millora d’alguns trams. El 2007 va haver-hi un canvi de govern i aquest projecte va quedar en un calaix. Renovar la xarxa d'aigua no llueix. I això, en un govern populista que ho basa tot en la popularitat i vistositat de les coses, es tradueix en la mort del projecte.

De llavors ençà, quasi una dècada més tard, les obres per la millora d'aquesta xarxa són absolutament urgents. Algunes de les canonades no compleixen la normativa (encara n'hi ha de plom o fibrociment) i hi ha pèrdues que acaben resultat elevades en cost per a l'Ajuntament. Per tot això, l'actual consistori socialista ha buscat la sortida fàcil (contemplada com a possibilitat al pla però mai executada): vendre's l'aigua a una empresa perquè posi al dia la xarxa a través d'un increment de les taxes al consumidor.

En el passat ple municipal, l'alcalde Pere Pladevall i l'equip de govern van aprovar la venda de l’aigua del poble a una empresa privada, una solució que en pobles deficitaris d'aigua és segurament la millor solució, però que en un poble com el nostre, amb excedent d'aigua pròpia, és malvendre un bé que tenim i un perill de sobreexplotació pel sistema hídric del qual disposem. La situació a la qual ens ha abocat l'actual batlle ens porta a hipotecar per sempre aquest recurs. Si fins ara el subministrament de l’aigua era municipal, a partir d'ara una empresa privada en gestionarà el subministrament. Passem d'explotar els aqüífers i pous per al nostre consum, a permetre que una companyia connecti la nostra xarxa amb la seva i subministri aigua a altres municipis, amb el perill de sobreexplotació dels nostres aqüífers. A més, si fins ara l'Ajuntament decidia el preu de l'aigua, a partir d'ara el ple aprovarà el preu que decideixi l'empresa privada, ja que així ho especifiquen les clàusules 1.4 i 1.7 del contracte de venda (veure quadre comparatiu).

I n'hi ha més, perquè una aigua que era nostra, del poble, passa a ser d'una empresa privada gràcies a un contracte de subministrament per 50 anys (40 més 10). En definitiva, la política d'aparador acaba tenint els seus costos. Costos per la greu hipoteca econòmica que està generant al poble i, ara, per la venda d'un dels pocs béns propis que tenim: l'aigua.