Actualitzat el 22/12/2011 a les 00:02h
Aquest(s) Nadal(s)
Hi ha que veure, Cuqui, lo ràpid que passa tot. Fa quatre dies fèiem el Halloween i ja arriben els Nadals. Aquestes fetxes són molt entranyables i a mi m’encanten, m’encanten, m’encanten... Amb en Pepón i la Totó vam passar-nos-ho la mar de bé al parc temàtic, pel Halloween. Però ara ja se superó la cosa i ja hem desat a la casa de la Cerdanya totes les carbasses, les espelmes i les disfresses de monstres, fins l’any que ve. És una tradició molt bonica, no creus? Jenny hi va venir amb el seu nòvio, molt guapo, però a nosatres no ens agrada gaire, és una mica no sé, com d’abans... Hasta es diu Joan, com si no pogués tenir un nom més normal, més modern, oi q m’entens, carinyo?
Tinc que dir-te que els Nadals m’agraden i molt. Quan surto al carrer i veig els llums, m’emociono. Ah, las lucecitas de navidad, que monas ellas, very nice! I quan sento la música, tan nostra, encara més. Fa un ambient tan familiar sentir les nostres cançons! "Arre, borriquito, arre, burro, arre, Ande, ande, ande, la marimorena, El camino que lleva a Belén", etc. Aquesta del “tamborilero” la trobo molt guai. És que pels Nadals hi ha un ambient tan bonic i això que, vagis on vagis, sentis les mateixes cançons a tot arreu, crea un clima com a més d’unitat, com si tots estiguéssim més junts i deixem divisions i separacions sense sentit. Pues Joan, al cotxe de Carlos i Dory, cantava unes coses raríssimes que només sabia ell, que si no sé què del “rabadà” o algo així, i que si “allà sota una penya” no sé què passava i que “les dotze van tocant” que ens va tocar la moral a tots. Quin taladro de tio, que pesat...!
Per fi d’any, que en Joan, dale que dale, en diu sempre “cap d’any”, que ens sona molt antic i com si no celebréssim el mateix a tot Espanya, no sabem encara què farem. El papà ens deixa el barco, però aprofitar el xalet dels Alps també és una bona idea. Clar que sempre ens queda la possibilitat de pujar a la Cerdanya o la Costa Brava, no ho sé. Ya hablaremos de ello... Jenny, com que està penjada de Joan, muertita por sus huesos, ara se li ha posat entre ceja i ceja que el Delta –no el del Nilo ni el del Mekong, sinó el de l’Ebre!- és demasiao i que el Priorat també mola mazo. Pfffffff.....
Harta, harta, hartita me tiene! Calladito està molt bé, perquè mira que està bo el muchacho, eh, però tan de radicalisme és insuportable! El tio bueno aquest amenaça amb anar a veure el pessebre vivent de no sé quin pueblucho. Imagina´t, nosatres en un pessebre vivent, Dios, my God... Es veu que hi surt gent de la seva família i hi canten els típics villancicos de tota la vida, els de sempre, els que sentim a la tele, a la ràdio, a les botigues, els normals, como si dijéramos, però –agárrate, que vienen curvas, niña!- canten els villancicos en... català!!! Tu creus, darling? Como si estuviéramos a l’època del cromañón... I els pastors, no ho sé, però serà així, me supongo yo, segur que deuen anar amb barretina i no amb els gorros normals del papa noel i tal, com a tot el món, com si quan va néixer el niño Jesús la gent portés barretina. En fin, cielo, sort que el Barça ens dóna moltes alegries que, si no, amb aquesta genteta no anirem enlloc. Besitos als papàs, el Pepón i la Totó. I si veus a Jenny, que no me entere yo que me traicionas, eh! Espero que no te vayas de la tongue i que no li comentis res de Joan. Bé, feliz navidad a tots!
Tinc que dir-te que els Nadals m’agraden i molt. Quan surto al carrer i veig els llums, m’emociono. Ah, las lucecitas de navidad, que monas ellas, very nice! I quan sento la música, tan nostra, encara més. Fa un ambient tan familiar sentir les nostres cançons! "Arre, borriquito, arre, burro, arre, Ande, ande, ande, la marimorena, El camino que lleva a Belén", etc. Aquesta del “tamborilero” la trobo molt guai. És que pels Nadals hi ha un ambient tan bonic i això que, vagis on vagis, sentis les mateixes cançons a tot arreu, crea un clima com a més d’unitat, com si tots estiguéssim més junts i deixem divisions i separacions sense sentit. Pues Joan, al cotxe de Carlos i Dory, cantava unes coses raríssimes que només sabia ell, que si no sé què del “rabadà” o algo així, i que si “allà sota una penya” no sé què passava i que “les dotze van tocant” que ens va tocar la moral a tots. Quin taladro de tio, que pesat...!
Per fi d’any, que en Joan, dale que dale, en diu sempre “cap d’any”, que ens sona molt antic i com si no celebréssim el mateix a tot Espanya, no sabem encara què farem. El papà ens deixa el barco, però aprofitar el xalet dels Alps també és una bona idea. Clar que sempre ens queda la possibilitat de pujar a la Cerdanya o la Costa Brava, no ho sé. Ya hablaremos de ello... Jenny, com que està penjada de Joan, muertita por sus huesos, ara se li ha posat entre ceja i ceja que el Delta –no el del Nilo ni el del Mekong, sinó el de l’Ebre!- és demasiao i que el Priorat també mola mazo. Pfffffff.....
Harta, harta, hartita me tiene! Calladito està molt bé, perquè mira que està bo el muchacho, eh, però tan de radicalisme és insuportable! El tio bueno aquest amenaça amb anar a veure el pessebre vivent de no sé quin pueblucho. Imagina´t, nosatres en un pessebre vivent, Dios, my God... Es veu que hi surt gent de la seva família i hi canten els típics villancicos de tota la vida, els de sempre, els que sentim a la tele, a la ràdio, a les botigues, els normals, como si dijéramos, però –agárrate, que vienen curvas, niña!- canten els villancicos en... català!!! Tu creus, darling? Como si estuviéramos a l’època del cromañón... I els pastors, no ho sé, però serà així, me supongo yo, segur que deuen anar amb barretina i no amb els gorros normals del papa noel i tal, com a tot el món, com si quan va néixer el niño Jesús la gent portés barretina. En fin, cielo, sort que el Barça ens dóna moltes alegries que, si no, amb aquesta genteta no anirem enlloc. Besitos als papàs, el Pepón i la Totó. I si veus a Jenny, que no me entere yo que me traicionas, eh! Espero que no te vayas de la tongue i que no li comentis res de Joan. Bé, feliz navidad a tots!
Navega per les etiquetes
NadalCOMENTARIS
+1
-0
innisfree, 26/12/2011 a les 20:53
Et felicito, Jordi B. Fas una anàlisi correctíssima de la situació i n'assenyales les causes amb una exactitud total.
No recordo haver-te llegit et aquest fòrum, però crec que valdria la pena que t'animessis a participar-hi més sovint.
Ho repeteixo: felicitats.
...
En Carod-Rovira la vessa en alguns punts de la seva caracterització. Per exemple, aquesta genteta és incapaç d'articular una paraula com "enlloc". Solen dir "en cap part, o, encara millor, "en ninguna part". I després tenen la barra de dir que el català és pobre.
No recordo haver-te llegit et aquest fòrum, però crec que valdria la pena que t'animessis a participar-hi més sovint.
Ho repeteixo: felicitats.
...
En Carod-Rovira la vessa en alguns punts de la seva caracterització. Per exemple, aquesta genteta és incapaç d'articular una paraula com "enlloc". Solen dir "en cap part, o, encara millor, "en ninguna part". I després tenen la barra de dir que el català és pobre.
+0
-1
Anònim, 23/12/2011 a les 22:48
Interpreto que les dones del relat són o bé de família castellanoparlant o bé de família catalanoparlant però criades en un ambient (barri o ciutat) gairebé monolingüe en castellà. Els joves catalanoparlants criats en ambients catalanoparlants no parlen així.
L'esperança, diria jo, és que malgrat l'ambient "poc català" en què han crescut entre elles parlen "català".
Podriem dir que és un dialecte català "de frontera"
L'esperança, diria jo, és que malgrat l'ambient "poc català" en què han crescut entre elles parlen "català".
Podriem dir que és un dialecte català "de frontera"
+3
-2
Vadó, 23/12/2011 a les 18:16
I quin nivell de català feia servir TV3 quan tu manaves, Carod? (I, malauradament, encara fa servir)
+9
-7
Pepet, 23/12/2011 a les 09:26
Que el català ben parlat recula, no cal que ens ho digui el senyor Carod-Rovira. Ho sap qualsevol persona més gran de seixanta anys amb una mica de sensibilitat lingüística. Una reculada a la qual també va contribuir el "tripartit" del senyor Carod-Rovira: més d'una vegada i de dues va fer més política castellana que catalana. I això és el que no ens diu en aquest article.
+3
-8
Anònim, 23/12/2011 a les 00:41
No sé si és real o inventat, però com sempre el Joan - home- parla correctament i som les dones les que quedem ridiculitzades. Catalunya no serà sense dones i els homes catalans haurien de no deixar-se trair pel subconscient masclista tant i tant amagat que ni ells el veuen. També n'hi ha d'homes "pijos" que parlen "catallà". Llàstima que l'exemple a ridiculitzar sempre siguem les dones. Lluito per Catalunya i pel català des del primer dia. Parleu sempre català.
+6
-2
L'home del sac, 22/12/2011 a les 22:18
Aquest article està escrit en un castellà una mica estrany, no?
Deu ser que ara el parlen així...
Deu ser que ara el parlen així...
+11
-0
Anònim, 22/12/2011 a les 20:52
Faltaria el: - bones, amb què sectors hipercatalanistes saluden quan arriben a un lloc, en comptes de dir: - hola, bon dia... Posa molt nerviós!
+8
-2
Daní, 22/12/2011 a les 19:09
Aquesta manera de parlar el català amb construccions sintàctiques del castellà és molt comú, tot i que no en té l'exclusiva, a Barcelona. Sovint s'escolta gent que parla "castellà en català", per dir-ho d'alguna manera. Pronominalitzar, què és això? Els pronoms febles estan en perill d'extinció. Especialment el pronom "en", que pobret, s'empra molt poc i encara quan no toca, a Barcelona, pràcticament, només el sento amb la construcció "tan catalana" : "N'hi ha que veure"!
Al començament, a mi, que sóc d'un poblet de l'Alt Empordà, em semblava com si em clavessin ganivetades. Amb el temps, he acabat pensant que seria pitjor que parlessin castellà-castellà. No ho sé. Crec que hi té molt a veure que estem sotmesos a un bombardeig mediàtic en castellà molt potent, que acaba fent forat entre la població provocant que gent que potser abans tenien una riquesa lingüística, en català, prou important han acabat, inconscientment, fent servir expressions i construccions castellanes fins i tot quan parla en català.
Potser aquest és el camí evolutiu que ha de seguir la nostra llengua. Sempre he cregut que no s'ha de deixar que les llengües evolucionin i que un excés d'academicisme és dolent. Tot i que no m'acaba de convèncer aquest camí.
Pel que fa a aquestes actituds pretesament cosmopolites... m'estalvio de dir el que en penso, no arreglaré res deixant anar quatre exabruptes.
Al començament, a mi, que sóc d'un poblet de l'Alt Empordà, em semblava com si em clavessin ganivetades. Amb el temps, he acabat pensant que seria pitjor que parlessin castellà-castellà. No ho sé. Crec que hi té molt a veure que estem sotmesos a un bombardeig mediàtic en castellà molt potent, que acaba fent forat entre la població provocant que gent que potser abans tenien una riquesa lingüística, en català, prou important han acabat, inconscientment, fent servir expressions i construccions castellanes fins i tot quan parla en català.
Potser aquest és el camí evolutiu que ha de seguir la nostra llengua. Sempre he cregut que no s'ha de deixar que les llengües evolucionin i que un excés d'academicisme és dolent. Tot i que no m'acaba de convèncer aquest camí.
Pel que fa a aquestes actituds pretesament cosmopolites... m'estalvio de dir el que en penso, no arreglaré res deixant anar quatre exabruptes.
+10
-0
H.R.C., 22/12/2011 a les 16:59
El seu article és reflex d´una certa evidència, peró m´atreveixo a afegir-hi barbarismes pronunciats per locutors de ràdio que hom suposa que en contractar-los , els exigeixen coneixements de català a l´alçada adient.
Vejam : Boca amunt, boca avall, quan abans, calentar, delanter...
I confonen espatlla amb esquena, rendible amb rentable, Nit bona, i podria continuar, però segur que vostè ja n´és coneixedor en escreix de la decadència de la nostra llengua.
No sé de què serveix que faci trenta anys que el català s´ensenyi a les escoles.
Vejam : Boca amunt, boca avall, quan abans, calentar, delanter...
I confonen espatlla amb esquena, rendible amb rentable, Nit bona, i podria continuar, però segur que vostè ja n´és coneixedor en escreix de la decadència de la nostra llengua.
No sé de què serveix que faci trenta anys que el català s´ensenyi a les escoles.
+10
-4
Xandri, 22/12/2011 a les 15:35
Benvolgut president (com a mínim del partit ho vareu ser),
M'alegro que no hagueu perdut el sentit de l'humor perquè darrerament en política us veiem com trist i decebut.
Humor i combat!
M'alegro que no hagueu perdut el sentit de l'humor perquè darrerament en política us veiem com trist i decebut.
Humor i combat!
+4
-4
Anònim, 22/12/2011 a les 15:31
Que dur que deu ser això de viure envoltat de persones que no actuen com haurien d'actuar, ni parlen com haurien de parlar, ni voten el que haurien de votar, oi, Josep-Lluís? No m'estranya que sempre facis cara de pomes agres.
+5
-2
ebrenc, 22/12/2011 a les 15:28
Sr Carod, hagués viscut més tranquil, si s'hagués dedicat l'agitació social, lluita per la llengua i nació catalana, des de la societat civil. Articles com el d'avui demostren un gran talent literari i sentit de l'humor.
+18
-8
Anònim, 22/12/2011 a les 13:56
Ets un crack, enyorat (per a la política)Carod. T'has descuidat de posar que aquests són una mena de catalans que vota CiU, catalans de socarel, amb l'ADN catalaníssim, això sí. Bon Nadal per a tu i per a la família. I molta Salut, que encara et corda.
+25
-1
Jordi B, 22/12/2011 a les 13:31
M'ha semblat genial. Aquesta mena de gent (la senyora que es suposa que parla o escriu així) són els que diuen que saben català a les enquestes. Per escrit i tot, escolti!. Després de no sé quants anys sense franquisme hi ha la mentida aquesta de la immersió lingüística a les escoles públiques i concertades. En cicles formatius el català és molt testimonial. Surten alumnes que no saben ni el nom de les seves eines. Paraules com bufador, frontissa, junció, giny o trepant són modismes arcaics per la gent representada en aquest text (que és molta més de la que aparentment sembla ser). A l'ESO o el Batxillerat el castellà és llengua molt més vehicular que el català, i a cicles el català és molt minoritari. Els professors que donem alguna classe en anglès (AICLE li en diuen) som els catalanoparlants. I així a cada bugada hi perdem un llençol. Tan sols escoltar i mirar els textos de directors d'escola, polítics o periodistes ens dona la percepció de la magnitud de la tragèdia. El prestigi de parlar i escriure bé el català tan sols existeix en cercles molt reduïts. De forma més esmorteïda, en castellà també baixa el prestigi d'escriure bé. Els suposats castellanoparlants monolingües (que han estudiat prèviament fora dels Països Catalans) fan unes faltes que fan esfereir. Ho tenim pelut si no en prenem consciència. Sobretot a l'hora d'anar a votar. Hi ha partits amb polítics que són incapaços de dir bé les dues darreres lletres d'un acrònim de tres. Quants socialistes coneixen que pronunciïn be l'"S" i la "C" de PSC?. Per la televisió no n'he escoltat ni un. Què es pot esperar de gent així que es posa al capdavant de la Conselleria d'Educació (ara d'Ensenyament)?. I no ens equivoquem, la culpa no és d'un determinat grup. La culpa està en la nostra baixa autoestima. Molt minvada pels que ens representen de iure als escenaris internacionals. Però nosaltres, els catalans som els principals responsables de l'ús gairebé folklòric de la nostra llengua en àmbits importants de la nostra vida. Quants de nosaltres tenim un ordinador que parli català? (l'excusa : és que el què està al 100% en català és GNU/Linux i jo vull pagar (el GNU/Linux és de franc, per exemple l'Ubuntu -ubuntu.cat-) un Finestres o un Mac que fan un ús regional i minoritzador de la nostra llengua en les poques coses que el pots utilitzar. A més de no ser ni normatiu ). I el nostre telèfon mòbil? I la nostra operadora de telefonia? En quin idioma està el diari que comprem? I la revista? I els digitals per Internet? Fas servir google.es o google.cat? En que parla el teu navegador? Quin esforç fem per canviar les poques coses disponibles en català quan ve per defecte en castellà?. Tenim el que ens mereixem. Si volem quelcom diferent ens ho hem de creure i posar-ho en pràctica. I el tic-tac del rellotge continua. De nosaltres depèn seguir en la decadència fins quedar diluïts en la més absoluta de les espanyolitats o ressorgir d'una punyetera vegada com el que realment som. Un poble del món.
+24
-1
Lupiáñez, 22/12/2011 a les 13:07
Hi ha diversos personatges que han guanyat presència als mitjans que quan parlen en català, fan una "barreja" infame, volent fer veure que són cosmopolites i multiculturals. Però només són incompetents. Quan s'expressen en espanyol, en canvi, no hi entra ni un bri de català, el multiculturalisme s'ha evaporat. Per dir-ne dos, el pesat d'en Punset i aquest noi, músic, que es fa dir Macaco i que es veu que es diu Carbonell.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Em dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica. Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més, feliçment!
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
