El nyap cobra vida, de nou, a Granollers. Ha tornat i es fa notar en la major part de les obres que s'han perpetrat en els darrers temps. El nyap pren especial protagonisme al centre, allà on les rajoles ballen un vals i fan de la passejada lúdica un perill, una relliscada, o un mal d'ulls. Ai, el centre, tan nou de trinca i tan illa de vianants, convertit en una cursa d'obstacles digna de les comèdies més casposes. La pregunta és inevitable: algú serà capaç d'exigir responsabilitats als culpables d'aquest crim? Acte seguit, la realitat et plantifica als morros els nominats de l'edició d'enguany de l'Home dels Nassos.

Som així, ens encanta jutjar, opinar i criticar. Alçar el polze o fer-lo anar cap avall. Però que no us enredin, la crítica és la forma d'expressió cívica més necessària i higiènica. Només per això, un premi com el de l'Home dels Nassos és indispensable. Des de l'any 2005 que aquest guardó honorífic afegeix suc i interès al repàs de l'any. I també hi afegeix controvèrsia, ja sigui pels candidats (mai al gust de tothom) o per una singular mecànica de nominacions que posa al mateix sac propostes en positiu i en negatiu. Aquí rau, possiblement, la grandesa del tema: que tant pot guanyar una figura mereixedora de l'escarni o de l'elogi. Tot dependrà de l'ull amb què es mira: divers i ric com tots nosaltres.

Aquest any la tria és entre els Amics dels Pastorets, que han actualitzat una tradició que fa 125 anys que viu als escenaris granollerins; el Cineclub de l'AC, l'única proposta que fa possible veure cinema al centre i que, a més, ha estat premiat com a millor cineclub de Catalunya; els jugadors del BM Granollers, per haver fet una gran temporada tot i la indigna gestió dels dirigents; el Tramvia Blanc, pels seus 25 anys de pedagogia musical i diversió; Ràdio Granollers, per la posada al dia i per no defallir en l'intent de fer una ràdio propera al ciutadà; la fira Bodamarket, perquè s'ha de tenir nassos per casar-se, però encara més per plantar l'esdeveniment a la Fàbrica de les Arts; la històrica botiga Disc K7, que tanca després de portar la millor música durant 22 anys; i, com no podia ser d'altra manera, les obres del centre, el nyap dels nyaps, la sublimació de la mala gestió i del mal servei que consentim a tota una bona colla de manaires i gestors.

Un bon resum de l'any. Els nominats us poden agradar més o menys, poden ser punxants o poc, amb raó o sense. Sí, potser cal posar més el dit a la nafra (qui ho ha de fer, si no?). Però feu el favor de votar, que almenys hi ha un dia a l'any on encara podem exercir el dret de ser els jutges. I que, a més, el judici dicti sentència.